Atzabeja

Oscar Wilde (Dublín, 1854-1900) no necessitat presentació, tothom n’ha llegit alguna cosa i, sigui per la qualitat literària, sigui per característiques de la seva vida i el seu temps, és conegut de manera extensa arreu, encara que potser amb biaixos incorporats. És autor sobretot d’obres de teatre amb força crítica social d’aleshores, però també d’un llarg poema nascut arran del seu empresonament a Reading i de les experiències que hi va viure, com ara l’execució de detinguts, que és la referència immediata del fragment reprouït. En reprodueixo només aquest fragment perquè em sembla, a més, bastant representatiu de la totalitat.

La versió al català és de l’autor del bloc.

BALADA DE LA PRESÓ DE READING

Els homes maten el que estimen,
que ho sàpiga tothom,
hi haurà qui ho farà amb odi als ulls,
d’altres amb paraules falagueres,
el covard per mitjà d’un bes,
i el valent amb l’espasa.

Hi ha qui mata el seu amor de jove,
i qui ho fa quan és gran,
l’un escanya amb les mans luxurioses,
un altre amb les mans d’or,
el més amable se servirà d’un ganivet perquè
el fred s’empari ràpidament del mort.

Alguns estimen poc, d’altres massa,
n’hi ha que venen i n’hi ha que compren,
hi ha qui plora quan fa el que ha de fer,
hi ha qui ni bleixa de fer-ho,
i és que els homes occeixen el que estimen
sense que tots ells morin pel que han fet.

….

The Ballad of Reading Gaol

And all men kill the thing they love,
By all let this be heard,
Some do it with a bitter look,
Some with a flattering word,
The coward does it with a kiss,
The brave man with a sword!

Some kill their love when they are young,
And some when they are old;
Some strangle with the hands of Lust,
Some with the hands of Gold:
The kindest use a knife, because
The dead so soon grow cold.

Some love too little, some too long,
Some sell, and others buy;
Some do the deed with many tears,
And some without a sigh:
For each man kills the thing he loves,
Yet each man does not die.