Humor sublim

Metre vuitanta
o setanta, ni cal, seixanta-dos
quilos, potser deu més,
cabell negre o pelada closca,
d’ampla o estreta
carn, l’ungla arranada
o llarga, presta
a esgarrapar si l’ull avalua
bèsties, i estalviem-nos els ous,
si l’un penja o no penja més;
tot plegat per dir en la vianant parla
l’individu menut, espantat, las,
finit, estrafent-se en l’esforç
de no ser el ridícul
que és.
               Un home estirat
al bell mig del carrer amb un ganivet
a la panxa. Algú diu: i li fa mal? Ja ho crec,
contesta l’home, sobretot quan ric.
                          El meu s’hi feia un fart de riure;
l’ésser humà sublima molt.

.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*