Atzabeja

Poesia i altres pedregades

Parla viva

Publicat el 9 d'abril de 2018 per atzabeja

PARLA VIVA

Amb la paraula que diem, naixem,
clítics a banda, amb cadascuna,
i, habitant-hi el sentit
—ressaga o bé (infinit) sobreeixidor—,
s’enceta capa a capa la tendra hegemonia
de la letal esfera del no-res,
car no hi ha mos, en aquest péixer,
que no deixi de dir més d’allò que diu i sap.
Endèmia del (l’ésser) que és.

I és que dir una paraula,
                                              aquesta, sí,
i no abrasar-se al sol un univers
ni un món tan sols somoure’s
en camps de nua llibertat, i quina
decepció no fóra, argüiria el fill de Jàpet.
Per què, si no, cada saber demana
saber si som la sorra o l’au?

I tanmateix, cap cor rebentaria.

Caldria dir: diem?, parlem?, el pols
se’ns accelera a poc a poc o d’una revolada?,
i quan?: l’interval estrictíssim
incert, que muda la color entre un llamp
i el mateix llamp que es fon de tant d’excés.

 

[L’autor del poema és l’autor del bloc.]

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.