Hilary Putnam

 

Fruit de l’atzar, m’ha vingut a parar a les mans un llibret menut, literalment, que reprodueix un comentari fet per Hilary Putnam a una obra de Franz Rosenzweig, El llibre del sentit comú sà i malalt. Putnam (1926-2016) és un destacat filòsof i científic nord-americà que ha deixat una important petja en camps com ara la filosofia del llenguatge, l’epistemologia, el positivisme lògic o la matemàtica, entre altres. Però, a més, Putnam era jueu, un jueu que, tot i no creure en un déu u i absolut, és a dir, en el déu tradicional de les religions del Llibre, practicava el judaisme i fins en resava les oracions, no perquè cregués en un déu al servei de qui li pregava i del que li pregava, sinó potser perquè, com deia Philippe Hardot pel que fa a la filosofia (al fet de pensar), constitueix una mena d’exercici espiritual que dut a terme amb persistència i intensitat pot menar a una millora profunda de qui ho fa.
En el primer capítol del llibret, Putnam proposa i discuteix tres conceptes: Déu, religions, espiritualitat. Déu és un concepte històric i no té, per tant, el mateix significat en una època o en una altra i en un lloc o un altre; per als grecs era plural; per a la nostra tradició, singular i privatiu de qualsevol altre; per al confucianisme i molts corrents budistes, ni tan sols n’hi ha, de déu. Les religions tendim a unificar-les però, en realitat, dins de cadascuna hi ha una enorme pluralitat de tendències, interpretacions i divisions, només cal veure la gran diversitat i contraposicions de grups dins el protestantisme, que de tota manera ho admet per “essència”, o, fins i tot, dins del catolicisme, cada cop més plural i amb més “contestació” interna. L’espiritualitat és, potser, una forma de pensar la llibertat de l’ésser humà més enllà de religions i deïtats, i allò, tal vegada, que el separa clarament de la seva animalitat, sense anul·lar-la.
Putnam diu: “Sóc conscient que el Déu al qual reso és un constructe humà, però sóc també del parer que bastim les nostres versions vàries del ‘Déu disponible’ en resposta a necessitats humanes profundes que no ‘construïm’”.
El llibret continua una mica més per aquest camí i amb el comentari i crítica al text de Rosenzweig.
Qui transcriu això, l’autor d’aquest bloc, no resa, intenta més mal que bé pensar, dubta molt, i accepta suports auxiliars com el de Putnam.
<

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*