Underground
UNDERGROUND
Hi ha una poesia factible,
no unívoca ni desproveïda de fascinació,
dins el mesenteri que brama
al ventre del submón, per sota dels misteris
que aspiren clarianes, èlitres
escudejants de boques, d’ulls, i no,
no pas els altres, ells mateixos, les pròpies
bandositats enmig de l’aire, idèntiques
al brou del duodè de llum,
mai més ben dit,
si bé més coriàcies les ales,
replecs de pell i espant pel de sobte rugit,
les itàliques hòsties, femella en blau,
ni un no de les de Dàcia,
un crit, i què, ningú que s’hi immergeixi,
i ara la bèstia ja és al peu
del pou per on s’envola el milà negre
i hi volen els coloms, també els rosegadors,
qui en té la clau,
tants de blindatges dalt i a baix
i en queda encara, per al respir, d’aire.
Diària estranyesa, molts
—per ser precisos tots, si ens hi comptem nosaltres.
(L’autor del poema és l’autor del bloc.)