John Donne

John Donne (1572-1631) fou un poeta anglès del grup que T. S. Eliot anomenà poetes metafísics arran de les seves temàtiques i maneres d’enfocar-les, si bé per a ell sempre ho foren més aviat com un mitjà de potenciació dels resultats literaris obtinguts. Segurament això hi era, però reduir l’obra a un mer càlcul d’estil literari reduiria al seu torn, en bona mesura, la importància que per al receptor, religiós o no, pot tenir el nucli doctrinal dels seus escrits.
D’educació catòlica però convertit a l’anglicanisme, els poemes de Donne representen, en forma de brillants metàfores i jocs conceptuals, a més de l’expressió renovada d’un agustinisme sempre viu, una mena d’anticipació del que segles després seria la magnífica aportació, tant per al camp religiós com per al de la filosofia, del que en els anys seixanta i setanta de la passada centúria fou catalogat de teologia negativa, és a dir, la manera d’entendre allò radicalment absolut, del tot altre que el sencer finit, com alguna cosa de la qual només es pot parlar en termes negatius, predicant-ne el que no és, per impossibilitat d’arribar-ho a conèixer de forma positiva.
El poema aquí sota traduït crec que reflecteix molt bé tant l’una cosa com l’altra.
Reprodueixo, primer, la traducció, i, després, el poema original.

 

AMOR NEGATIU

No m’he agenollat mai com aquells qui
en ull, galta, llavi, són retuts,
i ben pocs cops com els qui s’eleven
fins a una virtut o una ment admirable:
és sabut que sentit i judici destrien
que és el que els atia el foc.
El meu amor, tot i ser enze, és més audaç:
decaic de mi mateix i de l’anhel
quan ja conec el que tindria.
Si fos que fos perfecte
i res hi hagués capaç de fer-ho pla
tret de les negatives vies, llavors seria el meu amor.
Al tot que tothom ama, jo dic que no.
Si algú, el qui més bé entengui
el que nosaltres mateixos no, ho pot saber,
deixeu-lo que m’ensenyi aquest no-res. Això
m’és dolç i em conhorta ara,
i si no avanço gens, tampoc no em perdré.

 

(La traducció o, més ben dit, versió al català, és de l’autor del blog.)

 

NEGATIVE LOVE

I NEVER stoop’d so low, as they
Which on an eye, cheek, lip, can prey ;
Seldom to them which soar no higher
Than virtue, or the mind to admire.
For sense and understanding may
Know what gives fuel to their fire ;
My love, though silly, is more brave ;
For may I miss, whene’er I crave,
If I know yet what I would have.
If that be simply perfectest,
Which can by no way be express’d
But negatives, my love is so.
To all, which all love, I say no.
If any who deciphers best,
What we know not—ourselves—can know,
Let him teach me that nothing. This
As yet my ease and comfort is,
Though I speed not, I cannot miss.

.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*