e. e. cummings (Edward Estlin Cumming, 1894-1962) és un dels poetes nord-americans tan famosos com mal coneguts. Dotat d’una important formació clàssica, formalment parlant, a partir d’un determinat moment opta per una formalitat característica i pròpia que el diferencia de tot el que en l’època feia la poesia del seu entorn: ús de les minúscules (i, doncs, de les majúscules), elements tipogràfics jugant un destacat paper visual, accent posat de manera intensiva en la forma…, si bé bona part d’aquest desenvolupament es pot veure ja “suggerit” en la seva obra més o menys primerenca.

Poso aquí un dels seus poemes que, em penso, és força paradigmàtic del seu ofici de poeta.


déu potser

sigui la mà
d’un nen)que amb molt de compte
ens por
-ta
a tu i a mi(sense
malmetre-ho gens)el

finíssim ingràvid minúscul

món
d’un forat del qual brollarien dimonis alats si
res no(qui sap si no pogueren
arribar a un acord)hagués passat(i hi sura-
rien din

s

(La versió en català és de l’autor del blog. Aquí el poema original.)

 

maybe god

is a child
‘s hand)very carefully
bring
-ing
to you and to
me(and quite with
out crushing) the

papery weightless diminutive

world
with a hole in
it out
of wich demons with wings would be streaming if
something had(maybe they couldn’t
agree)not happened(and floating-
ly int

o

(Poema 54 del llibre XAIPE, de 1950)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*