Atzabeja

LA LLIBERTAT

Vingué per la línia blanca que tant és el començament de l’alba com l’espalmatòria del foscant.
Travessà les sorres mecanitzades; depassà els cims esventrats.
Posà fi al rostre covard, a la santificació de la mentida, al licor del botxí.
La seva parla no era la d’un ariet orb, sinó el llenç on inscriví l’alè.
Vingué amb el pas d’aquell qui no s’esgarria sinó amb l’absència, damunt la nafra cigne, per la línia blanca.

[Com sempre la versió és meva. L’original francès a sota, per a cadascú.]

LA LIBERTÉ

Elle est venue par cette ligne blanche pouvant tout aussi bien signifier l’issue de l’aube que le bougeoir du crépuscule.
Elle passa les grèves machinales ; elle passa les cimes éventrées.
Prenaient fin la renonciation à visatge de lâche, la sainteté du mensonge, l’alcool du bourreau.
Son verbe ne fut pas un aveugle bélier mais la toile où s’inscrivit mon souffle.
D’un pas a ne se mal guider que derrière l’absence, elle est venue, cygne sur la blessure, par cette ligne blanche.

 

(René Char, Seuls demeurent, 1938-1944)

 

NB: La major part de traduccions mantenen la literalitat del vers les grèves machinales, però m’ha semblat millor la versió sorres mecanitzades per dues raons: una, l’eco que conserva de la història a la Resistència de Char, i dos, la remissió al món d’essència mecanicoautòmata que tan repel·lia al solitari de la Provença.

.