Sentits i sentit.

“Tot funciona. És just això, allò inhòspit, que tot funciona, que aquest funcionament mena a més funcionament sempre, i que la tècnica arrabassa l’home de la terra i l’en desarrela cada cop més. No sé si vostè es va espantar, però jo ho vaig fer i molt en veure les fotos de la Terra des de la Lluna. Per què volem bombes atòmiques quan el desarrelament de l’home és un fet? Només disposem de relacions tècniques pures. El lloc on l’home viu ja no és la Terra…”

Ho deia en una entrevista Martin Heidegger el 1976, fa només quaranta-un anys. I des de llavors sembla que l’evolució de les coses “humanes” (és a dir de les coses del món, dels éssers humans que hi ha i de les interaccions d’aquests amb aquelles) no han fet ni fan res d’altre que carregar de raó Heidegger. Quina bomba atòmica més destructiva que el que fem amb el planeta que ens passeja per la galàxia? És a dir, nosaltres. Hi ha qui es pot passar una vida ( i n’hi ha molt@s que l’hi passen) estudiant forats negres, investigant combustibles per a viatges interestel·lars o desenvolupant abstractes teories matemàtiques que no se sap per què són ni servirán (que no vol dir que en algun moment no puguin tenir un sentit) però es desenvolupen senzillament perquè ‘és possible fer-ho’. I està bé: l’ésser humà intenta anar sempre més enllà en el camp que sigui: s’aconsegueixen rècords de temps en immersió a pulmó lliure, es puja l’Everest sense oxigen en unes hores, s’alcen castells humans de deu pisos i qui sap si més, etcètera.

Però quin sentit té, tot plegat? O no n´hi ha cap de sentit, i tot és un pur sobreviure del dasein per no avorrir-se fins a l’hora de la mort?

“En general, el món no sap, i amb raó, on hi ha res de què tremolar.” (Soren Kierkegaard, Tractat de la desesperació)

.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*