Atzabeja

Per què hi ha alguna cosa en lloc de res? Si ho mirem des d’un punt de vista arrelat en el determinisme, com ara la ciència o, encara més, la tecnologia (que posa aquella al seu servei), sembla difícil justificar-ho, i, de fet, els qui hi entenen, diuen que totes les possibilitats hi eren en contra, fins al punt que, l’explicació, no té més remei que apel·lar a la quasimàgia o, si més no, al misteri: l’animat surt de l’inanimat per alguna estranya mutació o “salt” desconeguts o inexplicables, més enllà d’hipòtesis amb aquest sol valor.
Esclar que, ben mirat, són les hipòtesis les que ens han dut fins aquí a través d’èpoques i lògiques diferents i sense solució de continuïtat, tret que considerem com a tals alguna mena de sistema a l’hegeliana, de dretes o d’esquerres, vull dir, de cap per avall o sobre els peus.
El quid de la qüestió, diria un heideggerià qualsevol (molt millor sense antecedents nazis o criptonazis), és, justament, aquest hi ha, deixat en general de banda des de Plató fins fa no pas tants anys. Les coses són perquè tenen la possibilitat de ser. Un ser, doncs, que al mateix temps que apareix, s’amaga, rere les coses que són (en el sentit habitual del terme dins el nostre món òntic).
Diguem-ho d’una altra manera: quan aquell deia “Jo sóc el que sóc”, què estava dient? Ara, qui ho deia?

Manuel Ballester