El Bloc d'en Xavier Monge

El passat dissabte dia 1 de desembre un agent de la Guardi Civil espanyola moria a l’Estat Francès i un altre quedava greument ferit. Es tracta de la primera víctima mortal des que l’organització político-armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) declarava oficialment la fi de l’alto-el-foc. Aquest anunci era la constatació que un nou intent de solució política dialogada al conflicte espanyol a Euskal Herria havia fracassat. No era cap sorpresa que tot plegat acabaria així, les detencions massives i l’escalada repressiva de l’estat espanyol i de l’estat francès contra l’esquerra abertzale donaven a entendre que les metròpolis havien declarat la guerra. La Mesa Nacional de Batasuna engarjolada, els joves de Jarrai-Haika-Segi detinguts en un acte de suport, l’ordre de detenció de 46 persones imputades al sumari 18-98, etc. PP i PSOE ho han deixat molt clar: o estàs amb ells o te’n vas a la presó per terrorista, tant si ets un periodista (que escriu en euskera eh), un jove de 15 anys, un membre de la comissió negociadora del procés de solució del conflicte… Si et condemnen pels GAL, tranquil, dos dies i al carrer com un heroi, però no pengis una pancarta demanant l’acostament dels presos polítics perquè te’n vas de cap a la presó. Democràcia a la espanyola, ja se sap. (segueix)

El PSOE ja ha avisat que queda ben poc per il·legalitzar a Acció Nacionalista Basca. De nou, la llei de partits s’aplica a mida del sistema, enviant a la clandestinitat a patriotes i revolucionaris mentre que neonazis i assassins d’Alianza Nacional, Democracia Nacional, España 2000, FAS i altres bandes de delinqüents feixistes campen pels nostres carrers matant, apallissant i rebent ajut, suport i subvenció de les Administracions Públiques. Ja sabem per on talla el sedàs de l’espanyolisme.

PP i PSOE corren a aprovar mocions de condemna per una acció que res té a veure amb els Països Catalans. Un militar espanyol ha mort en una guerra en la que els catalans no hi pintem res i fora del nostre territori nacional. Ara tot són presses per a veure qui es fa la foto de demòcrata de l’any, que al març hi ha eleccions i el llaç blau (tacat de sang) és una màquina de captar vots. No tenien tanta pressa quan defugien condemnar els atemptats feixistes a la seu del Bloc o Esquerra al País Valencià o a l’hora de solidaritzar-se amb els camarades castellans que ploraven Carlos Javier, assassinat a Madrid per aquells a qui donen cobertura PP i PSOE. Una volta més el sedàs de l’espanyolisme talla per on vol, aquesta vegada, amb morts sobre la taula. Com ja estem acostumats, per l’estat hi ha morts de primera i de segona, i a voltes morts inexistents (o si no mirem totes les víctimes del terrorisme patronal que cauen dia a dia des de bastides o sota maquinària pesada mentre empresaris es lucren estalviant-se mesures de seguretat).

Tot plegat, però, sembla que se’ls escapa de les mans. La política antiterrorista dels dos partits espanyolistes ha anat lligada directament a un atac a les idees, amb total independència dels mitjans emprats per reivindicar-les, el què ha suposat una legitimació de facto de mitjans no pacífics en alguns casos. D’altra banda, la cursa electoral que s’ha viscut des de l’11M i que sembla que no acabarà fins a les eleccions estatals del 2008 ha obert la veda a qualsevol cosa. El PP ha tensat tant la corda que ha posat al límit al PSOE, que no ha dubtat en fer-se enrere i carregar-se les possibilitats d’arribar a una resolució democràtica del conflicte a Euskal Herria.

Ahir en una concentració a Madrid, davant l’ajuntament, es va veure el resultat de la política d’atac del PP i de la covardia (o el ja-m’està-bé) del PSOE. Pot semblar un fet aïllat i sense importància però demostra prou el què està passant. Pedro Zerolo, regidor pel PSOE a l’Ajuntament de Madrid, era increpat per simpatitzants del PP de l’ala més rància, els de l’escola Zaplana-Acebes-Losantos. Els crits van començar amb "asesino" però la dreta més rància no va dubtar en continuar amb "maricón" i "mariconazo de mierda". Zerolo aguantava la compostura, resistia el minutet de silenci mentre Gallardón es posava al davant per protegir-lo simbòlicament (donar-li suport). Una vegada acabat el teatre, el primer tinent d’alcalde de Madrid, també del PP, va acompanyar a Zerolo al cotxe per evitar allargar la situació i que no li féssin res.

El gest del PP pot semblar lloable a primera vista. Crec que van fer el què havien de fer, cert, però… una mica tard potser? El clima d’espanyolisme bel·licista, d’homofòbia ultra-catòlica, de tensió social, ha estat provocat per un PP que no ha acceptat que a causa de la seva nefasta política exterior van matar gairebé 200 persones a Madrid i que en bona part això els va costar el govern. No han assumit aquella derrota i porten 4 anys tensant la corda d’una manera que no veiem des del franquisme (o la Guerra Antifeixista del 36-39 segurament). És doncs responsabilitat del PP que passin aquestes coses, que augmentin les agressions i atacs de l’extrema dreta espanyolista, ja sigui de manera verbal o física.

El PsoE no ha volgut administrar el seu govern ni les oportunitats històriques que li ha ofert aquesta legislatura. S’ha dedicat a aprovar lleis de cara a la galeria, que no han resolt res del què pretenien resoldre i que han embolicat més la troca. Lleis matusseres, inútils, sense calers per aplicar-se, etc. Ha enganyat a tothom i no ha complert les seves promeses. La situació a Euskal Herria pinta malament, el catalans sortim al carrer massivament, l’economia empitjora i la inflació es dispara. De què han servit aquests 4 anys de suposat govern progressista? De res.

Però tranquils, que la cursa per exprimir tot el suc que pugui treure el Guardia Civil mort dissabte ja ha començat. Torna la gran "unidad frente al terrorismo", els partits suposadament independentistes s’hi sumen, el llaç blau amb la rojigualda de fons oneja al cor de tots els espanyols i benvinguts de nou al gran teatre dels demòcrates. Sincerament, si no fos independentista m’en faria només per mirar de fugir de la caverna política que formen el tàndem PP-PSOE.