El Bloc d'en Xavier Monge

Porto quasi un mes sense escriure res al bloc i l’activitat ha decaigut força. Jo, que sempre he criticat l’abandonament dels blocs, soc víctima de les meves pròpies paraules. No és res de nou, parlo massa que sovint em trago les meves paraules lletra per lletra, però vaja, no em preocupa massa. Han estat unes setmanes força embolicades. Vam passar les eleccions d’estudiants a la UB, molta feina amb el SEPC (i la que encara ens queda per fer). L’abril sempre és un mes mogut: l’aniversari de l’assassinat d’en Guillem, Sant Jordi, el 25 d’abril (amn 3 hores tirats a la via i una gran nit)… i quan s’acaba… l’1 de maig! Aquí és quan realment et fots la gran òstia, l’1 de maig. El dia dels treballadors és el terror dels estudiants: els exàmens no s’acosten, senzillament arriben!

La meva capacitat de comunicar-me amb vosaltres en aquest espai que compartiu amb mi disminueix dràsticament. En menys d’un més tinc el primer examen i la broma s’allargarà fins a finals de juny. Enguany no estan del tot mal posats al calendari ja que podré gaudir de Sant Joan (tot i no haver acabat) i amb una mica de sort baixar al sud a final de mes per participar del ritual valencià dels bous (si es pensen que correré amb vaques i bous ho porten clar, a mi que em deixin la cassalla!). La veritat és que encaro aquesta avaluació amb pocs ànims però amb dos actius importants: el gener vaig deixar la cosa prou ben situada i soc conscient que no hi ha més remei que currar per aprovar.

Aquest és un d’aquells articles que mai acabo publicant. S’acaben quedant com a esborranys fins que al final, al cap de mesos, els esborro de l’arxiu sense que ningú els llegeixi. Així doncs, no m’allargaré més, a veure si d’aquesta manera aconsegueixo publicar l’article.

Salut i molta sort als qui tingueu exàmens! Guanyarem!