Amb el titular de TV3 n’hi ha prou, oi? Aquest és el preu que sempre paguen els mateixos per les infraestructures dels mateixos. Cap Conseller ni banquer ni empresari competitiu morirà per construir l’AVE que l’enriquirà.
Ja vaig fer un breu repàs dels principals elements pels quals no votaré CiU [article] i, com em vaig comprometre, segueixo amb els repàs als partits als quals puc votar, però no votaré. Avui li toca al PSC-PSOE. El motiu? Doncs perquè he llegit una entrevista [llegir] al diari AVUI a David Vergara, que a
Ser independentista i d’esquerres és resposta suficient a la pregunta, però val la pena fer un repàs de la situació en què es presenten les partits catalans a les eleccions espanyoles del març [portal]. No votaré a CiU, tampoc ho faré per ERC, ni per ICV, de fet, no ho faré per ningú. Però CiU
A tots i totes aquelles que senten com a pròpia qualsevol injustícia comesa contra qualsevol part del món i actuen en conseqüència. A tots ells el nostre missatge d’amor més càlid. Als presos i preses polítiques d’aquí i d’arreu! Us estimem i us volem a casa!
Joan Saura, suposat dirigent d’esquerres i Conseller d’Interior de la Generalitat, ens ha presentat avui el gran èxit de la instal·lació de càmeres de videovigilància a les comissaries dels Mossos d’Esquadra per evitar maltractament. És curiós que s’apliqui aquesta mesura aïllada i no tot el protocol per la prevenció de la tortura. De fet, l’estat
No hi ha temps per l’amor al País Basc, escampa la solidaritat! Gora ezker abertzalea! Gora EHAK eta ANV-EAE! Euskal Herria Auerrera! [Enllaç a la campanya] There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna No hay tiempo para el amor en
La discussió està sobre la taula, o més ben dit sobre la xarxa, i en el boca a boca. A menys d’un mes de les eleccions no hi ha postura clara de l’independentisme sobre el què cal fer davant la cita electoral. Haig de començar dient que no em treu la son votar en blanc,
Continuo amb l’agenda carregada d’activitats. Avui faig una crida a tothom que em llegeixi perquè a les sis de la tarda sigui a la Plaça Universitat de Barcelona. Cal que acudim massivament a la manifestació convocada pels conductors d’autobús de Barcelona i que té el suport de més de 60 entitats. Cal que tinguin el
Article publicat a l’Accent 123 [enllaç] El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya aprovava la proposta d’Estatut que havia de viatjar a Madrid a passar el ribot i la tisora. Un acord inextremis entre Mas i Maragall desencallava les negociacions i feia possible el vot afirmatiu dels partits membres del tripartit i
L’Esquerra independentista davant les eleccions del 9 de març El proper 9 de març hi haurà eleccions arreu dels Països Catalans. A l’estat espanyol es celebren eleccions a corts generals i a l’estat francès la convocatòria és per renovar els ajuntaments. La coincidència és una oportunitat per tal de reafirmar els límits de la nació
Ja he acabat els exàmens parcials del gener. Tot i que aquest any només tinc un cap de setmana de descans ja que demà mateix torno a la càrrega a la universitat, m’he tret tot un pes de sobre. Esperem que els resultats siguin proporcionals a l’esforç que he fet. Tinc l’amarga sensació que la
El periòdic popular dels Països Catalans, l’Accent, enceta una nova etapa aquest mes ampliant quatre pàgines més cada número. El primer del 2008, l’any del cinquè aniversari, inclou una pàgina a la secció Països Catalans on es tractaran aspectes de la política catalana. El número 121 fa una radiografia de la situació en què els
Fa dies que no actualitzo el bloc. Com molts sabreu estic d’exàmens i això fa que les estones lliures les empri per l’esbarjo personal. Acabo ells exàmens el dia 1 de febrer i tornaré a la càrrega habitual per totes les que m’aguanteu la xapa habitualment. Tinc diversos temes apunt per comentar però poc temps
La vaga dels conductors d’autobús de TMB està tenint un seguiment espectacular que frega ja el 100% de la plantilla. Pràcticament només circulen els serveis mínims. El que és una reivindicació justa i que a més a més interessa no només als treballadors, sinó també als usuaris, s’ha convertit en un dels temes estrella de
Avui he rebut una carta (via correu electrònic) dirigida als usuaris dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El remitent no és pas Jordi Hereu ni l’ATM, tot i que és una llàstima, ja que m’agradaria que parlessin sobre el que diu la carta. El remitent és un conductor d’autobús de TMB que aquest Nadal farà