El Bloc d'en Xavier Monge

Avui ha comparegut a la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de Catalunya el Conseller de Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós. Compareixia junt al president de la Comissió d’Experts que han elaborat la proposta base sobre la qual es debatrà la ponència de la Llei Electoral, quelcom pendent des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979. La proposta inclou llistes tancades però desbloquejades on cada elector/a podrà escollir l’ordre dels candidats, l’incentiu del vot anticipat, el compliment de la paritat en les llistes o la participació política electrònica entre d’altres. (segueix)

Tot plegat pot sonar més o menys bé, però el cert és que no són aquests els factors que faran possible o impossible l’acord polític necessari per aprovar una llei electoral estable i duradora que permeti arraconar la disposició transitòria de l’estatut del 79 per la qual s’aplica la normativa estatal mentre no s’aprovo la pròpia. El que realment bloqueja l’acord és l’equilibri entre població i territori en la representació. El principi general és més o menys acceptat per totes les forces polítiques i entitats socials que han opinat sobre el tema: no es pot fer una representació exacte segons el nombre de ciutadans ja que això discrimina les demarcacions amb poca població i molt territori ja que perden capacitat d’influència i decisió sobre la política. Ara bé, a l’hora de fer càlculs tots els partits tenen clar quins són els seu feus i això fa impossible un acord. La gran batalla l’han lliura, històricament, CiU i PSOE, en la seva pugna pel pes de la demarcació de Barcelona front les altres tres, on els convergents tenen més suport a diferència de l’àrea metropolitana de la capital.

D’altra banda, la discussió se centra també en quines demarcacions territorials han de formar les noves circumscripcions electorals. Sembla ésser acceptat per a tothom que haurien de coincidir amb les vegueries, un ens que d’acord amb el nou estatut cal crear i que suposarà la desaparició de les Diputacions Provincials pels Consells de Vegueria. Així doncs, la discussió sobre el nombre d’escons per territori es trasllada ara a la nova divisió i organització territorial de Catalunya. D’altra banda cal recordar que els projectes que hi ha sobre la taula tenen previst que els diputats siguin els membres dels consells de les vegueries, així, els ens locals intermitjos gaudiries de representació directa tal i com estableix la Carta Europea dels Ens Locals (aspecte rebutjat per l’estat espanyol i al qual encara hauríem d’adaptar les comarques).

Tot plegat és començar la casa per la teulada, com ja vaig advertir quan el Conseller va pujar a l’Aran a negociar la llei que preveu l’Estatut [enllaç]. Si no tenim clara quina serà la distribució del territori en demarcacions politicoadministratives, si encara no hi ha un acord en el nombre i abast de les vegueries, quins seran els seus òrgans, si estaran compostos per diputats del Parlament o no, etc., com vol el Conseller Puigcercós tirar endavant cap d’aquests projectes de llei que no només hi estan lligats sinó que en depenen? Pot ser que el Conseller estigui disposat a aprovar quelcom que es contradigui amb el què s’acordi més tard? En el curs d’organització territorial [enllaç] dels Juliols ja va sortir el tema de que la Llei Electoral dinamita el debat territorial cada vegada que sortia, en bona part va ser per això quevam evitar entrar-hi, per aprofundir de manera més objectiva en l’estudi i debat.

Permeteu-me que hi vegi un punt de mala fe en la gestió que el Conseller fa de tot l’afer de l’organització territorial en general i dels aspectes tangents. La proposta presentada per la Conselleria i la Comissió d’experts parla de demarcacions i ho fa en un sentit molt similar al de l’Informe Roca, és a dir, contemplant Barcelona, comarques centrals, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Lleida; que ja es corresponen amb alguns dels plans d’actuació i divisions internes d’alguns departaments del govern. Molt hàbil la jugada. Si la Llei electoral s’aprova amb aquestes circumscripcions electorals difícilment es modificaran a l’hora de fer el mapa de les vegueries. Haig de reconèixer que el fet que ERC i en especial Puigcercós, de qui em separa una bona distància ideològica, es fes càrrec de l’organització territorial seria un factor positiu, però com passa sovint que es confia amb la socialdemocràcia gestionària, m’he tornat a endur un gerro d’aigua freda.

Què en pensen els d’Esquerra del Penedès i l’Alt Ter que s’han mostrat favorables a aquestes dues vegueries d’aquesta política de fets consumats del número dos del seu partit? Començo a pensar que en el pacte amb el diable, amb en Montilla vull dir, el tema de les vegueries l’ha guanyat el PSOE, i no pas en detriment dels seus socis de govern sinó d’un model territorial que respongui a les necessitats dels territoris i que en permeti una gestió directa, útil i democràtica.