El Bloc d'en Xavier Monge

Articles publicats a l’Accent 131 [enllaç]

El proper 14 de juny se
celebrarà al Fòrum de Barcelona el Congrés Nacional d?ERC. Una setmana abans,
el 7 de juny, les seus comarcals acolliran les eleccions primàries per escollir
el President i Secretari General d?ERC. S?hi presenten quatre candidatures si
no hi ha pactes previs entre elles, una possibilitat que RCat però que omple de
dubtes la candidatura liderada per Uriel Bertran (EI). Al congrés s?hi ha d?aprovar la ponència que marcarà
l?estratègia d?ERC els propers anys i dos són els temes que han centrat el
debat: la separació entre càrrecs de govern i de partit (model EAJ-PNV) i la
possibilitat de revisar i fins i tot trencar el tripartit actual. (segueix)

Eleccions i tripartits

Qui encapçalarà la llista a les
properes eleccions autonòmiques del Principat? Aquesta és la pregunta que més
enfrontaments ha provocat. Puigcercós ja ha anunciat que té intenció de
proposar-se com a candidat si guanya les eleccions internes del 7 de juny. Ara
bé, no li faltaran competidors ja que també és la intenció de Carod-Rovira, que
no es presenta com a càrrec del partit i que aposta per la separació de
càrrecs, així Benach seria el líder del partit mentre ell seria candidat a la
Generalitat. Puicercós va abandonar el govern després de les eleccions
espanyoles per dedicar-se només al partit, una jugada que ha estat interpretada
com un intent de desfer-se de Carod, tot deixant que es cremi al govern.

Què fer amb el tripartit és
l?altre gran qüestió que es debat públicament entre les candidatures. De fet,
la possibilitat que ERC aposti per renegociar el pacte de govern o fins i tot
per trencar-lo si Montilla no assumeix la defensa del Concert econòmic i la
convocatòria de referèndums ha fet saltar les alarmes dels socis de govern, especialment
del PSC.

El poder venç a les idees

Acusacions de mobbing i represàlies als crítics,
desqualificacions creuades i la polarització de la batalla entre Carod i
Puigcercós han ofegat tot debat sobre les propostes de les candidatures sobre
el model nacional i socio-econòmic. Poques coses han transcendit sobre aquests
aspectes tot i que alguns podrien sorprendre per xocar amb el què ha estat
l?ideari tradicional del partit. En un llibre presentat per l?ocasió,
Puigcercós aposta obertament pel liberalisme econòmic com a model a seguir; ni
l?eufemisme socialdemòcrata entra en el vocabulari del candidat. D?altra banda,
els militants afins a Carod han hagut de pressionar la candidatura d?ERC Futur per
incloure un full de ruta, força inversemblant amb Montilla de president i
descaradament regionalista, sobre el referèndum del 2014 per decidir un nou
estatut polític per la Comunitat Autònoma
de Catalunya.

Els crítics van per un altre
camí. Carretero vol donar preferència als pactes amb Convergència en una estratègia
de front nacionalista per caminar cap a una incerta sobirania. RCat afirma que
abans Convergència farà les polítiques socials que vol ERC que no pas el
PSC-PSOE les polítiques nacionals d?una formació independentista; quelcom força
cert si l?ideari social de la direcció actual, sobretot de Puigcercós i Ridao,
és assumit al congrés del dia 14 de juny.

^{Columna lateral: Crítics i no tant crítics}

De les
quatre candidatures que es presenten a les eleccions primàries d?ERC el
proper 7 de juny, dues estan encapçalades per membres de l?actual direcció: Gent d?Esquerra (Puigcercós i Ridao) i ERC
Futur (Benach i Niubó, els afins al President actual Carod-Rovira).
Les altres dues candidatures les presenten els dos corrents crítics actuals, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista, liderats per Carretero i
Bertran respectivament.

RCat es va
presentar el febrer de 2007 amb un manifest fora crític amb la direcció d?ERC. En la
seva presentació exigien un congrés extraordinari que fes possible un relleu en
la direcció del partit i un canvi d?estratègia. La notícia va irritar a la
direcció sobretot en un moment en què la reedició del tripartit amb Montilla a la
presidència de la Generalitat semblava completament precuinada abans
de les eleccions. El corrent crític era la reacció d?una part dels militants
que han desaprovat la política d?aliances amb un partit espanyol i sobretot el
paper d?ERC al govern. Aquesta estratègia dels crítics arriba al
congrés del juny amb la mateixa duresa que l?inici: presentació de candidatures
a President i Secretari General i esmena a la totalitat a la ponència oficial.
Malgrat tot, l?ombra del fracàs planeja sobre Carretero i Carendell.

Poc
després un manifest signat per Uriel Bertran, aleshores membre de l?Executiva
Nacional d?ERC, i Hèctor López Bofill, que ni tant sols era militant,
s?apuntava a la petició d?un congrés extraordinari amb unes crítiques més suaus
que les de RCat. Bertran, havia estat membre de l?executiva com a
Portaveu de les joventuts i, des que Pere Aragonès l?havia rellevat, en formava
part com a Secretari de Comunicació, gràcies a Joan Puigcercós, de qui havia
estat la mà dreta. Aquesta estreta relació amb un dels candidats i el fet que
només hagin presentat esmenes parcials a la ponència oficial ha sembrat el
dubte sobre les intencions reals de la candidatura. Els rumors sobre un pacte
amb Gent d?Esquerra abans del 7 de juny són notables entre la militància d?ERC i hi
ha qui parla obertament de submarí per restar força al projecte de Carretero.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!