El Bloc d'en Xavier Monge

De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món

5 de juny de 2009
2 comentaris

Avui he plorat per aquell 11 de novembre de 2007

Fa unes quantes setmanes que el diari El País va difondre unes imatges colpidores. Es tracta de les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del metro de Madrid el fatídic 11 de novembre de 2007 quan un militar neonazi que anava camí d’una manifestació de Democracia Nacional va assassinar amb premeditació a un jove de 16 anys, Carlos Javier Palomino. Tot i que fa temps que va sortir el vídeo encara no l’havia intentat veure, no en tenia ganes, ja sé com acaba. Avui m’he decidit a fer-ho però no l’he acabat, no he pogut. Quan veig les imatges de l’assassí amb un punyal de 25 centímetres apunt per arrancar la vida al primer jove que entri al metro sabent que eren antifeixistes haig de parar. (segueix)

         
Recordo força bé aquell dia. Van començar a arribar missatges, correus
electònics i informació a diverses pàgines web. Poc a poc vam saber què
havia passat, i és que hi havia hagut un mort i un ferit quan els
companys antifeixistes de Madrid es disposaven a anar a protestar
contra una manifestació de caràcter xenòfob i racista de l’extrema
dreta en un barri amb molta població nouvinguda. Alguns companys d’aquí
van trucar a coneguts de Madrid per saber més detalls i cada notícia
que teníem era més dramàtica. Un jove de Madrid, Carlos vam saber al
vespre que es deia, de només 16 anys havia estat assassinat per un
militar, sí, un membre de les forces armades espanyoles, amb un punyal
de 25 centímetres, que no va dubtar en saludar i acomiadar-se amb el
braç alçat cridant Sieg Heil!, el visca la victòria que feien els nazis.

Un dels missatges que va córrer va ser que ens trobaríem a la Plaça
Sant Jaume aquella mateixa nit per denunciar els fets i mostrar la
nostra solidaritat amb els companys de Madrid. Vam recórrer uns quants
carrers del centre explicant a tothom el què havia passat. Dies després
la manifestació de record era brutalment reprimida pels Mossos
d’Esquadra, la ràbia es va desencadenar i tot plegat va acabar amb una
batalla campal com n’he vist poques.

Podria parlar del sentiment d’impotència, de ràbia i fins i tot del
desig de venjança que em recorre les venes però no ho faré. Nomes
necessitava desfogar-me. Potser algun dia podré veure el vídeo sencer,
de moment que el vegi el jutge i enviï a aquest desgraciat al fons de
la garjola més tenebrosa de l’estat. Avui no puc parlar de justícia,
els sentiments són irracionals, no legals.

-Si voleu i podeu, aquí teniu el relat i el video [enllaç]
-La imatge: una de les 19 fonts de Madrid que es van despertar tenyides de vermell en record d’en Carlos. Nosaltres tampoc t’oblidarem, com a en Guillem i tants altres.

  1. No n’estic tan de segur que fos un assasinat. Mes be crec que va esser una provocacio per part del noi mort qui es va adreçar d’una manera xulesca al xicot que el va acabar agredin’t, segons es va veure en un video que s’ha emes fa uns quants díes.

    Pensa abans d’escriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!