El Bloc d'en Xavier Monge

Es tracta d’una arma prohibida a molts estats de la Unió Europea per la seva perillositat i el seu ús està estrictament regulat, igual que les porres (defenses o bastons policials que en diuen), no poden utilitzar-se contra zones vitals. La realitat és una altra. Parlo de les pilotes de goma, unes boles de cautxú dur amb un nucli metàlic (de plom o quelcom similar) que surten a gran velocitat d’escopetes d’aire. He vist els efectes en més d’una ocasió i he tingut la sort d’esquivar-ne més d’una. Veure com un energumen protegit fins a les dents apunta amb precisió al teu cap amb aquesta arma no fa cap gràcia, però menys en fa que encertin el tret.

Els incidents causats per la xusma espanyolista per la final de l’Eurocopa d’enguany han estat notícia per molts motius. Reparar la font de la Plaça d’Espanya de Barcelona costarà 150.000 euros (ja que hi som que la canviïn sencera, nom inclòs). Aldarulls a diversos punts, destrosses, enfrontaments, agressions xenòfobes i polítiques, atacs a locals (Casals Jaume I per exemple). Aquesta és la gran festa cívica de “la roja”. Ben cara ens ha sortit perdre aquesta Eurocopa (sí, jo l’he perdut perquè ha guanyat Espanya). I és que ha estat l’excusa perfecta per a l’espanyolisme i l’extrema dreta latent a la nostra societat per sortir i deixar anar els seus sentiments més patris. Tot plegat, això si, amb l’enaltiment de polítics i mitjans de comunicació que han exaltat les virtuts de la “selección nacional” i han atiat més odi que alegria. (segueix)

Hi ha hagut un fet del qual s’ha aconseguit desviar molt bé
l’atenció. Durant els aldarulls al centre de Barcelona, els Mossos
d’Esquadra van fer servir les conegudes “piloteres”. La mala sort o la
imprudència van fer que Xavier Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana de la
ciutat comtal, revés l’impacte d’una pilota de goma que li ha provocat
la pèrdua de la melsa. El debat està servit, però no sobre la
perillositat d’aquesta arma sinó sobre l’ocultació d’informació que
Ajuntament i Departament d’Interior han protagonitzat de forma
escandalosa. Però no devíem l’atenció. Si ens preguntem quin és el
motiu que ha portat a les dues institucions a amagar aquestes
informacions tants dies només hi ha una resposta possible: no encendre
el debat sobre la perillositat de certs estris i armes que policies
exaltats, incontrolats i àvids de carnisseria utilitzen sense cap mena
de garantia per als ciutadans.

Ajuntament i Interior saben prou
bé que buidar l’ull a un okupa és quelcom que es pot slienciar amb
relativa facilitat, fins i tot fer caure rodó un càmera de televisió
(ambdós casos reals, no simples exemples) malgrat l’enorme poder dels
mèdia, però rebentar la melsa al cap de la Guàrdia Urbana requereix més
explicacions. Desvia l’atenció cap a la manca de coordinació policial,
demana perdó per la manca d’informació atribuint-ne la culpa a algñu
diferent cada dia i sobretot no entris a parlar sobre la causa de tot
plegat: les pilotes de goma disparades per analfabets i desaprensius que
tenen per vocació repartir hòsties a tort i a dret (si algú troba una
definició millor d’un antiavalot que me la faci arribar, gràcies).

Són
moltes les irregularitats que els diferents cossos policials cometen
sovint. Sembla que no vagi amb ells el principi de proporcionalitat, ni
les normes sobre com utilitzar les armes, ni el fet de que són
funcionaris al servei dels ciutadans i no robocops que estan per sobre
del bé i del mal. La funció repressiva de la policia és, avui, un fet
innegable i indiscutible. Es tracta d’una situació especialment greu i
coneguda que impedeix tota concepció democràtica de l’Estat de Dret. Un
sol cop de porra injustificat que quedi impune tira a terra tot esforç
de construcció democràtics i d’imperi de la llei. No, a l’estat
espanyol no tots som iguals davant la llei. Una cresta no és el mateix
que una corona, una gorra no és el mateix que un casc i una porra.

És
hora de dir prou a tot plegat. És inacceptable que els antiavalots
facin i desfacin segons al sotsinspector de torn que ens espera al
capdamunt de la Rambla li vingui de gust. És inacceptable que Joan
Delort, responsable polític dels Mossos d’Esquadra jugui amb les
nostres vides amb finalitats repressives. És inacceptable que porres
extensibles, kubotans, pilotes de goma i altres armes perillosos,
sobretot en mans de desaprensius, formin part de la dotació dels cossos
policials. És inacceptable que els antiavalots vagin sense el número
identificatiu visible. I la llista és llarga, inacabable.