ERC és la notícia de la jornada sense cap mena de dubte. Ni el
bipartidisme que hi ha hagut en aquestes eleccions, ni el vot útil
anti-PP ni la excepcionalitat del 2004 justifiquen la santa òstia que
s’han pegat. ERC ha pagat el preu d’una política de claudicació front
el PSOE, i és que fer president de la Generalitat a un membre de
l’executiva federal del PSOE no podia sortir gratis. Ja ho van pagar a
les eleccions municipals on la irrupció en el panorama polític de
l’Esquerra Independentista, vehiculada per les CUP, va suposar un fort
revés pels republicans. És possible que encara estiguin a temps de
refer-se parcialment si saben fer autocrítica però tot apunta a que han
perdut la referencialitat com a partit independentista d’esquerres.
Caiguda la màscara i pagat el preu s’obre un espai en la política
catalana per l’opció rupturista i de base que representa
l’independentisme combatiu i d’esquerres, però d’això en parlarem més
endavant. Puigercós ja ha plegat com a conseller per mirar d’endreçar
el partit, ja veurem si se’n surt, ho té difícil. És clar que si només busca carregar-se en Carod, la feina hauria de ser fàcil. (segueix)
CiU afirma que ha resistit l’envestida del bipartidisme i no li falta
raó tot i que ha perdut 54.729 vots. A l’espera del vot dels residents
fora de l’estat per veure si pugen un diputat o es mantenen amb els 10
que tenien (el que ballava diumenge a la nit amb el PP va de 70 vots
així que ja veurem qui se’l queda), sembla clar que CiU manté el seu vot
fidel mínim. Els d’en Duran ja van baixar el 2004, quan van perdre un
terç dels escons a Madrid (de 15 a 10) després de pagar el suport mutu
amb el PP i sense poder afrontar el desorientament lògic després de 23
anys de Pujolisme. Però alguna autocrítica hauria de fer la federació
regionalista si no vol anar-se desinflant poc a poc. Passar de governar
a Catalunya amb més o menys majoria durant 23 anys a obtenir menys de
vuit-cents mil vots a les generals hauria de ser motiu de refexió a la
Casa mitjaneta del catalanisme.
El PP celebra que ha augmentat a Catalunya. Asseguren a can Sirera que malgrat la criminalització
i el Pacte del Tinell el projecte del PP suma adeptes. Mentida, ras i
curt. El PP perd a Catalunya més de 15.000 vots, que tot i no ser gran
cosa, demostren que el retorn al vidalquadrisme menys il·lustrat no
reeixrà com Acebes i companyia es pensaven. Que no delirin la Nadal i
els altres neo-franquistes que el PP no puja ni a patades a Catalunya.
I què dir dels del PSOE? Doncs sí, han arrasat. Lamentable que els del GAL, la LOAPA, la LOFCA, els estatuts ara apoyados ara capillados,
el TAV que ens trinxa el territori, la MAT i l’aparheid polític
guanyin, però ha estat així. I no per qualsevol resultat sinó per una
majoria que espanta i essent l’únic partit que augmenta vots respecte
les darreres. Iceta ja ha anunciat que el PSC parlarà en nom de
Catalunya i del catalanisme. Que Déu ens agafi confessats (que diria en
Duran)! El PSC-PSOE no pot ser mai la veu del catalanisme per moderat
que sigui. POdrà ser-ho de la Catalunya renegada i venuda a l’enemic,
de la Catalunya resignada a ser una mera regió de la grande i libre, però sobretot una, Espanya. Però a això li dedicaré un article en solitari.
El vot en blanc ha augmentat, poc. L’abstenció ha estat
insignificant respecte les darreres eleccions estatals marcades per un
vot massiu després de 4 anys de nacional-aznarisme i de les mentides
sobre la matança de l’11-M. El vot nul, sense trascendència política.
Alguna cosa hauríem de reflexionar tots plegats.
L’independentisme pot
incidir en la societat catalana i hi ha espai per a un projecte de
ruptura per l’esquerra en aquest país. Ho podem fer i ho hem demostrat
en més d’una ocasió. Ens manca estructura, organització, tàctica i més
hores de feina (sí, més encara) per bastir aquesta alternativa. Però no
tenim temps per perdre. Si el panorama polític actual es consolida res
tindrem a fer front un espanyolisme imperant i governant per àmplia
majoria social. Donem les gràcies a aquells que han entregat les claus
de casa nostra a PP i PSOE, que no són altres que CiU i ERC. Gràcies,
però no cal, no calia i no caldrà; hem decidit esbotzar la porta de
casa nostra i recuperar-la sense vosaltres. Només un projecte
independentista i d’esquerres coherent i sense manies ni ulls a les
poltrones pot portar al país a recuperar la dignitat i, sobretot, la
sobirania. I ho farem, que n’estiguin segurs a Gènova i Ferraz però
també a can Mas i Can Carod; per tots els mitjans necessaris i sense
defallir en la nostra lluita incansable. Units en la diversitat dels
que encara creiem en la Reunificació, la Independència i el Socialisme dels Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola company, em sembla que ets massa “benèvol” amb el vot en blanc en comparació amb la incidència de l’abstenció. Si més no al Principat. Caldria analitzar també què ha influit més en la pèrdua de 400000 vots d’ERC si el vot en blanc, el vot al PSC (que només ha guanyat 82.000 vots), o l’abstenció. Caldria saber qui s’ha abstingut i qui no, qui ha votat en blanc o nul i qui no,… difícil anàlisi però almenys els números parlen.
no podia coincidir més en l’anàlisi que has fet, xavi.
pel que fa al futur, caldrà veure com evolucionen les coses:
* a ERC la cosa no rutlla (malgrat diguin que “encara” tenen 300.000 vots…) i això és evident. la pugna trio de l’avellana vs. Puigcercòs serà interessant, mentre veiem com en Carretero i l’Uriel Beltran intenten fotre canya a la cúpula. si hi ha canvi, podrien recuperar una mica l’esperit indepe. sinó, ja es poden anar despedint de fer un bon paper a les properes trobades amb les urnes.
*com a EI hem fet el pena. sap greu dir-ho així de ras i curt, però perquè enganyar-nos? sense una postura única i quan la “majoritària” de les organitzacions era l’abstenció que està igual que sempre… el vot en blanc i el nul, com dius, no ha variat tampoc… tot plegat patètic, encara que es veia a venir de lluny.
*coses positives de tot plegat: ERC està crispada, ICV estan deprimidíssims i el PP deixarà la línea dura.
les meves conclusions personals passen per començar a bastir una alternativa real en aquest camp. sense abandonar els carrers i les places, però començant a tenir una incidència a nivell institucional i aprofitar la veu que et dona tenir regidors i presentar-te en conteses electorals. cal ser més llestos i pragmàtics.
apa, nano, salut !
M’agradaria creure que els resultats els faran obrir els ulls i canviar, però que coi, seguiran tots iguals en la seva línia.
I com bé dius al final, s’ha de seguir lluitant pels Països Catalans.
salut!
enllaçat! que ja escric al bloc… ja tocava!
salut mestre… i aveure si parlem d’allò del web 🙂