El Bloc d'en Xavier Monge

De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món

11 de març de 2008
5 comentaris

[9M] Més Espanya: només ens queda la ruptura

Les eleccions espanyoles d’ahir són, en general, una mala notícia. Tampoc posaré el crit al cel ja que jo mateix vaig apostar per no votar a cap dels partits que es presentaven i sumant-me a la crida de la CUP per votar en blanc, nul o abstenir-se. Tornaria a fer el mateix ara que sé els resultats. Com diu en company Juli Cuéllar [enllaç] el primer objectiu dels independentistes d’esquerres era castigar fortament als partits catalans que s’han mostrat submisos al PP i al PSOE. CiU, ERC i ICV han perdut 453.529 vots (a destacar que 346.883 els ha perdut només ERC). Anem per partits i després a les primeres conclusions:


ERC
és la notícia de la jornada sense cap mena de dubte. Ni el
bipartidisme que hi ha hagut en aquestes eleccions, ni el vot útil
anti-PP ni la excepcionalitat del 2004 justifiquen la santa òstia que
s’han pegat. ERC ha pagat el preu d’una política de claudicació front
el PSOE, i és que fer president de la Generalitat a un membre de
l’executiva federal del PSOE no podia sortir gratis. Ja ho van pagar a
les eleccions municipals on la irrupció en el panorama polític de
l’Esquerra Independentista, vehiculada per les CUP, va suposar un fort
revés pels republicans. És possible que encara estiguin a temps de
refer-se parcialment si saben fer autocrítica però tot apunta a que han
perdut la referencialitat com a partit independentista d’esquerres.
Caiguda la màscara i pagat el preu s’obre un espai en la política
catalana per l’opció rupturista i de base que representa
l’independentisme combatiu i d’esquerres, però d’això en parlarem més
endavant. Puigercós ja ha plegat com a conseller per mirar d’endreçar
el partit, ja veurem si se’n surt, ho té difícil. És clar que si només busca carregar-se en Carod, la feina hauria de ser fàcil. (segueix)

L’altre notícia l’ha donat ICV-EUiA, a qui les tantes sigles no fan
justícia als pocs vots. Fins a 51.917 vots ha perdut i s’ha quedat amb
un sol diputat, que de mà de Llamazares poqueta cosa faran a Madrid. A
ICV se l’ha menjat el vot útil per frenar al PP. També seria
interessant saber l’evolució dels seus votants, que poden haver deixat
de creure en la suposada alternativa que pretenen representar després
de la gestió autoritària que han fet amb els Mossos d’Esquadra, que des
de que tenen en Saura al capdavant han augmentat la repressió als
moviments socials i polítics dissidents a qui tant picaven l’ullet.
Difícil de saber-ho, llàstima. Però si una cosa crec que està clara és
que tant ICV com IU han pagat ésser la marca blanca del PSOE, i ja se
sap que quan pinten bastos més val rebutjar imitacions i tornar amb
l’original. La desaparició d’aquestes formacions no suposaria una gran
pèrdua pel pluralisme polític ja que són ells mateixos els qui han
renunciat al seu perfil i identitat pròpia. Si això passés potser
s’obriria la porta a una aparició de moviments d’esquerra rupturista
arreu de l’estat.

Han pagat també la imposició de la llista espanyolista del PCE al País
Valencià. Potser si haguéssin apostat per una coalició amb Isaura
Navarro al capdavant i juntament amb el Bloc haurien rascat algun
diputat més. Cal destacar però que EUPV ha doblat els resultats que ha
obtingut la coalició BLOC-IdPV.


CiU
afirma que ha resistit l’envestida del bipartidisme i no li falta
raó tot i que ha perdut 54.729 vots. A l’espera del vot dels residents
fora de l’estat per veure si pugen un diputat o es mantenen amb els 10
que tenien (el que ballava diumenge a la nit amb el PP va de 70 vots
així que ja veurem qui se’l queda), sembla clar que CiU manté el seu vot
fidel mínim. Els d’en Duran ja van baixar el 2004, quan van perdre un
terç dels escons a Madrid (de 15 a 10) després de pagar el suport mutu
amb el PP i sense poder afrontar el desorientament lògic després de 23
anys de Pujolisme. Però alguna autocrítica hauria de fer la federació
regionalista si no vol anar-se desinflant poc a poc. Passar de governar
a Catalunya amb més o menys majoria durant 23 anys a obtenir menys de
vuit-cents mil vots a les generals hauria de ser motiu de refexió a la
Casa mitjaneta del catalanisme.

El PP celebra que ha augmentat a Catalunya. Asseguren a can Sirera que malgrat la criminalització
i el Pacte del Tinell el projecte del PP suma adeptes. Mentida, ras i
curt. El PP perd a Catalunya més de 15.000 vots, que tot i no ser gran
cosa, demostren que el retorn al vidalquadrisme menys il·lustrat no
reeixrà com Acebes i companyia es pensaven. Que no delirin la Nadal i
els altres neo-franquistes que el PP no puja ni a patades a Catalunya.

I què dir dels del PSOE? Doncs sí, han arrasat. Lamentable que els del GAL, la LOAPA, la LOFCA, els estatuts ara apoyados ara capillados,
el TAV que ens trinxa el territori, la MAT i l’aparheid polític
guanyin, però ha estat així. I no per qualsevol resultat sinó per una
majoria que espanta i essent l’únic partit que augmenta vots respecte
les darreres. Iceta ja ha anunciat que el PSC parlarà en nom de
Catalunya i del catalanisme. Que Déu ens agafi confessats (que diria en
Duran)! El PSC-PSOE no pot ser mai la veu del catalanisme per moderat
que sigui. POdrà ser-ho de la Catalunya renegada i venuda a l’enemic,
de la Catalunya resignada a ser una mera regió de la grande i libre, però sobretot una, Espanya. Però a això li dedicaré un article en solitari.

El vot en blanc ha augmentat, poc. L’abstenció ha estat
insignificant respecte les darreres eleccions estatals marcades per un
vot massiu després de 4 anys de nacional-aznarisme i de les mentides
sobre la matança de l’11-M. El vot nul, sense trascendència política.
Alguna cosa hauríem de reflexionar tots plegats.

L’independentisme pot
incidir en la societat catalana i hi ha espai per a un projecte de
ruptura per l’esquerra en aquest país. Ho podem fer i ho hem demostrat
en més d’una ocasió. Ens manca estructura, organització, tàctica i més
hores de feina (sí, més encara) per bastir aquesta alternativa. Però no
tenim temps per perdre. Si el panorama polític actual es consolida res
tindrem a fer front un espanyolisme imperant i governant per àmplia
majoria social. Donem les gràcies a aquells que han entregat les claus
de casa nostra a PP i PSOE, que no són altres que CiU i ERC. Gràcies,
però no cal, no calia i no caldrà; hem decidit esbotzar la porta de
casa nostra i recuperar-la sense vosaltres. Només un projecte
independentista i d’esquerres coherent i sense manies ni ulls a les
poltrones pot portar al país a recuperar la dignitat i, sobretot, la
sobirania. I ho farem, que n’estiguin segurs a Gènova i Ferraz però
també a can Mas i Can Carod; per tots els mitjans necessaris i sense
defallir en la nostra lluita incansable. Units en la diversitat dels
que encara creiem en la Reunificació, la Independència i el Socialisme dels Països Catalans.

  1. Hola company, em sembla que ets massa “benèvol” amb el vot en blanc en comparació amb la incidència de l’abstenció. Si més no al Principat. Caldria analitzar també què ha influit més en la pèrdua de 400000 vots d’ERC si el vot en blanc, el vot al PSC (que només ha guanyat 82.000 vots), o l’abstenció. Caldria saber qui s’ha abstingut i qui no, qui ha votat en blanc o nul i qui no,… difícil anàlisi però almenys els números parlen.

  2. no podia coincidir més en l’anàlisi que has fet, xavi.

    pel que fa al futur, caldrà veure com evolucionen les coses:

    * a ERC la cosa no rutlla (malgrat diguin que “encara” tenen 300.000 vots…) i això és evident. la pugna trio de l’avellana vs. Puigcercòs serà interessant, mentre veiem com en Carretero i l’Uriel Beltran intenten fotre canya a la cúpula. si hi ha canvi, podrien recuperar una mica l’esperit indepe. sinó, ja es poden anar despedint de fer un bon paper a les properes trobades amb les urnes.

    *com a EI hem fet el pena. sap greu dir-ho així de ras i curt, però perquè enganyar-nos? sense una postura única i quan la “majoritària” de les organitzacions era l’abstenció que està igual que sempre… el vot en blanc i el nul, com dius, no ha variat tampoc… tot plegat patètic, encara que es veia a venir de lluny.

    *coses positives de tot plegat: ERC està crispada, ICV estan deprimidíssims i el PP deixarà la línea dura.

    les meves conclusions personals passen per començar a bastir una alternativa real en aquest camp. sense abandonar els carrers i les places, però començant a tenir una incidència a nivell institucional i aprofitar la veu que et dona tenir regidors i presentar-te en conteses electorals. cal ser més llestos i pragmàtics.

    apa, nano, salut !

  3. Aquestes eleccions crec que han estat una mena de càstig pels partits: Esquerra ha pagat per tota la mala gestió que ha fet aquests anys, a ICV ha patit el bipartidisme i el PP per la seva política crispadora.

    M’agradaria creure que els resultats els faran obrir els ulls i canviar, però que coi, seguiran tots iguals en la seva línia.

    I com bé dius al final, s’ha de seguir lluitant pels Països Catalans.

    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!