HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA.
L’Antònia sempre es menjava les sopes amb ganivet. Des que la van deixar de péixer que ho feia així: tallava el caldo de dalt a baix, després de dreta a esquerra, i llavors lentament anava sucant la fulla del ganivet, talment fos una cullera, recollint cada vegada una mica, molt mica, de sopa.
–Que se’t refredarà –l’advertien. Però es veu que hi estava avesada i, quan la cuina ja estava endreçada i els plats nets, la pobra Antònia encara seia a taula intentant pescar amb el seu ganivet de mànec de fusta els granets de maravilla que rodolaven o els fideus que s’escapolien.
L’Antònia era gansonera, ja ho sabien, però fos quin fos el seu capteniment, la família feia temps que li havia promès que sempre tindria la seguretat d’un plat a taula. Un plat pla, és clar.
Històries de la pobra Antònia desembre 2015
foto: Montmeló ©ddm
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!