A Palma de Mallorca ja n’hi ha més d’una. La iniciativa es mou a traves de change.org. Amb aquesta idea enginyosa, alhora que es posen en evidència els trastos inútils que ens deixa al carrer la Telefònica, es proposa fer córrer els llibres. Un altre paisatge. Imatge de Palma juliol 2015 © www.estoesunabiblio.com
En aquesta aventura de la recuperació de llavors antigues no sé si tenen més paper els pagesos, que privadament no han deixat de cultivar les varietats de sempre pel consum de casa, o els estudiosos que ens han explicat que les varietats de sempre encara hi són. Molta gent de pagès del Vallès no sabíem
D’això se’n diu economía de recursos: el mateix missatge reconvertit. Senyal localitzat a la via que va de Montellà a Bastanist (Alt Urgell) al juliol de 2015 foto: ©Ricard Margenat
publicat a El9Nou el juny de 1995 Al cap dels anys els paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. “Hi ha una flor, una flor enorme, en el nostre paisatge d’estiu que es fa notar molt. I no és precisament per la quantitat, sinó perquè es poden comptar amb els dits. L’atzavara, tan freqüent al
Coincidint amb l’aniversari de l’Alzamiento Nacional ha aparegut aquesta quarteta amorosa a l’espai tan ben preparat en groc. Llinars del Vallès 19 de juliol 2015 foto: ©ddm
Les pilotilles són aquestes petites pinzellades literàries, gairebé contes, referides a la cuina, la taula i la gastronomia. (Digestió, 2012) foto de les estovalles: ©Joan Rodilla Mesegué
Ja fa dos mesos que ens inviten i encara no hi ha resposta. Massa amabilitat? Llinars del Vallès, maig 2015 foto: ddm
Si tenim la sort de poder observar dia per dia les feines de la sega veurem com van treballant a ple sol els homes i les màquines, i com els camps, que fa quatre dies eren verds, ara llueixen l’or. L’or torrat del matí, l’or blanc feridor del migdia i l’or vell del vespre. És
Ahir Perejaume va llegir la conferencia “La repetició i l’oblit” que forma part del llibre recentment publicat. Interessantíssima i sorprenent la idea de l’oblit com a lloc on germina la vida, i la repetició com el desig imposible. És dens: cal llegir-ho amb calma. Fundació Palau
No deu ser per atzar que s’hagi plantat davant meu la cançó del Sisa aquests dies que el grup d’amigues estàvem conversant sobre el grau de satisfacció o frustració que tenim de les nostres vides. Tot un tema. Les cançons que alguna vegada s’han passejat pel cap deixen una mena de llavor que un
publicat a El9Nou el juliol de 2008 Al cap dels anys els paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. “Alguns pobles no es van precipitar a tallar els plàtans de la carretera quan, fa algunes dècades, el trànsit de cotxes anava pressionant. És el cas del passeig del Remei a
Aquesta paret m’ha fet pensar en aquell anunci de la tele dels anys 60 que deia simplement “SONRIA, POR FAVOR”. Potser era la mateixa època en que als estancs hi havia un cartell que deia “RAGALAR TABACO ES REGALAR AMISTAD”. Quan era això, exactament? Santa Maria de Palautordera maig 2015 foto:
He anat a la biblioteca de Vilassar de Dalt i m’he quedat a llegir les rajoles del terra. Un tresor de l’antiga fàbrica de Can Manyé. Entre les rajoles, comprades a l’engrós als enderrocs de l’Exposició Universal de Barcelona, hi ha alguna historia amagada. Foto © ddm
En els grups de persones que van coincidir fa anys a la feina, a l’institut o al camping sempre hi ha aquell benefactor que proposa trobar-nos per mantenir el caliu. Ha d’insistir una mica perquè tots estem embrancats o una mica freds, però al final fem un dinar. En el nostre cas el líder
Ha arribat aquesta versió “–Qui és el valent que baixa a la via per deixar quatre rampoines? Perquè els trens, quan els veus arribar a tota velocitat, fan una por… com si es tractés d’un gran dragó que tot ho engoleix. –Com ho saps que algú les hi ha deixat? I si hi ha anat