Per tu, tinc ganes d’anar al cole cada matí. Ets la meva idea fixa, ets el meu punt de ketxup. Quan et veig tinc un dia de papallones. Com podré sobreviure si em fan repetir curs? foto: ©Maica Meseguer
Publicat a El9Nou el març de 2008 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també Sempre m’ha agradat agafar aquesta carretera i, si puc, no haver de travessar Granollers. Encara que hagi de fer marrada em dóna una sensació d’allunyament i llibertat. Valldoriolf és com un petit món que
Visc en un avió i, encara que no ho sembli, tinc totes les comoditats. No és pas un avió nou: és un model de la segona guerra mundial, un bombarder alemany que va ser abatut pels anglesos. És molt gros. Està força rovellat però no hi fa res perquè el cobreix una molsa atupada que
Fins que no vaig entendre la frase del Virolai “de Montserrat, estel”, jo cantava “de Montserrat esteu”. Però m’estranyava molt que la iaia, que m’ensenyava les cançons i les sabia totes, no digués “a Montserrat esteu” que és com s’hauria de dir perquè “de Montserrat esteu” no tenia cap sentit. La meva amiga íntima dels
Mercè Moreno, membre del grup d’escriptura Pasta de Full, ha estat guanyadora del Premi Literari del Diari de Terrassa. *** La màrfega esventrada Em sorprèn el silenci quan arribo a casa a mig matí; és pesant i aclaparador, carregat de mals pressentiments. La mà que posa la clau al pany, evitant que grinyoli, no sembla
Quan he anat a la deixalleria a portar unes piles gastades, ja només quedaven aquests llibres. L’encarregat s’ha ofert a sortir a la foto. El món està ple de bona gent. M’he endut “Juegos de la edat tardia” de Luis Landero. Foto:©ddm
Generem tants envasos, tant plàstic i tantes escombraries que hem hagut d’inventar les deixalleries per posar una mica d’ordre. Llegim tant que hem omplert les deixalleries de llibres. I ara els hem de reciclar tornant-los a llegir. Les biblioteques ja no donen abast. imatge: anunci de la revista municipal de Vallgorguina del mes
En plena collita de novetats editorials arriba el llibre d’en Joan Garriga. Anys d’investigació, rigor històric i compromís antifeixista. Moltes coses que no sabíem d’Alfred Canal. Quan l’amic Joan, perseguidor de la memòria del país, em parlava del procés de treball que estava seguint per conèixer i escriure la vida del metge Canal i la
Des de 1969 que aquest poble situat al bell mig de l’illa de Sardenya crea murals a favor de la lluita antimilitarista, donant així un nou sentit al paisatge. Ja en porten més de 150. www.lasardegna.es/orgosolo-y-sus-murales-pintados/
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA L’Antònia no sap què fer amb les bombetes foses. Li diuen que no es poden llençar al contenidor del vidre però, de fet, són de vidre, oi? Com que està indecisa, les posa a l’armari on l’avi Pere Alcelsigui havia tingut les seves andròmines. Les sacseja una mica arran d’orella
Publicat a El9Nou l’agost de 2007 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. A part de les benzineres amb cafeteria, a l’autopista també hi ha les petites àrees amb una paperera i una escultura. Art contemporani. Encara me’n recordo de quan les van instal·lar. Com que
Parlo sovint amb el meu pare, que ens va deixar fa trenta anys, sobretot quan vaig en cotxe i li puc anar explicant les novetats del paisatge. Rotondes, camins rurals que s’asfalten. M’agrada posar-lo al dia de l’actualitat, dels telèfons mòbils i dels nous ginys de la comunicació. Sé que fliparia. Fliparia només en veure
La que m’agrada més, francament, és l’arrissada. Té més cos. Les de brusseles, tan petites, les engoleixes molt ràpid, i les de cabdell tenen una fulla de tel de ceba massa relliscosa. Crua, és clar. Una mica blana i tocada del fred. De col bullida, no n’he tastada mai. M’agraden tal qual, tendres i humides,
Enigmàtica pintada en una porta d’un solar en obres al carrer Aragó de Barcelona, a tocar de la Meridiana. Març de 2016 Foto ©ddm
HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA Des que s’havia traslladat al dormitori del davant, les primeres llums del sol arribaven abans i eren més directes. Fins i tot a través dels vidres es començava a sentir una mica d’escalfor i del llit estant podia veure algun núvol. Li agradava tant aquest moment, l’esperava tant, que quan