des del marge

Fins que no vaig entendre la frase del Virolai  “de Montserrat, estel”, jo cantava “de Montserrat esteu”. Però m’estranyava molt que la iaia, que m’ensenyava les cançons i les sabia totes, no digués “a Montserrat esteu” que és com s’hauria de dir perquè “de Montserrat esteu” no tenia cap sentit.

La meva amiga íntima dels anys de l’escola, l’Anna Maria, el problema, el tenia amb un altre tros de la cançó: “ la catalana terra”. Ella escoltava “la catalana a terra” i no podia entendre com un embotit tan apreciat com  la catalana anava llençada per terra.

Amb Antonio Machin, a la cançó “ansiedad de tenerte en mis brazos…”  jo hi afegia “musicando palabras de amor”.  No sabia què era “musitar” i, en canvi, “musicar” tenia tot el sentit, era un sinònim de cantar. I si la cançó era d’amor, millor.

Foto:   ©ddm