HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA.
A la pobra Antònia l’havien sembrat en quart minvant. No era habitual fer-ho així però un error el pot tenir tothom. Quan se’n van adonar el mal ja estava fet: la nena parlava malament; deia les síl·labes alterades des que va començar a dir papa i mama. Per sort aquestes dues paraules eren les úniques que deia bé però totes les altres que seguien no s’entenien de res. Els veïns pensaven que potser parlava anglès, i que això li passaria quan comencés a anar a l’escola.
Però en Peret de l’aigua va fer un diagnòstic clar: l’havien sembrat al revés, com els alls. Els seus pares no se’n sabien avenir, d’aquest descuit i, avergonyits com estaven, no gosaven treure l’Antònia de casa i amb prou feines sortir ells.
Tanmateix la noia no semblava estar gens amoïnada per res i entenia tot el que li deien encara que a ella no la comprengués ningú. Només un dia al mes, durant una estona, parlava correctament: era al final del quart minvant, quan la lluna desapareixia del tot.
Històries de la pobra Antònia octubre 2015
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!