des del marge

Publicat a El9Nou el juny de 2008

Al cap dels anys els paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

“La primera vivència dels dies llargs la recordo relacionada amb el neguit d’encendre la foguera. Quanta paciència que s’ha de tenir de petita: no hi havia manera que es fes fosc. Mentrestant tiràvem alguna ceba, alguna piula i alguna bengala. M’emocionaven i alhora em feien por. Els correcames, terror.

Aquesta experiència de la lentitud, que en aquesta època de l’any tenim ocasió de practicar, ens dóna una calma i un to d’esperit que sembla que estiguem a punt per començar qualsevol cosa. L’estona que dura el capvespre, més enllà de la durada objectiva de l’itinerari dels astres, es fa tan deliciosament llarga que ens hi quedaríem a viure. Com si tot fos possible. I avisaríem els amics que vinguessin a fer un pa amb tomàquet etern.

La diferència amb les revetlles de la infantesa és que ara, si poguéssim, aturaríem  les postes de sol en aquell punt del rosa o el malva que tant ens agrada; i en canvi abans necessitàvem urgentment la nit. Les flames i la fosca.

Els petards, però, ja no són aquella fruita excitant  exclusiva de la temporada de revetlles.  Ens hem valencianitzat  i gairebé no es pot celebrar cap festa sense coets. I és per això que sé que al meu barri hi ha dos veïns del Real Madrid.

Passem les nits, encara tèbies, i els dies lluminosos del temps de Sant Joan acompanyats d’imatges típiques. Els camps de blat i d’ordi, que ja començaven a ajaçar-se,  queden reduïts a rastelleres de palla flonja i brillant; després, com lingots d’or, en compactes bales escampades. I queden al descobert les darreres humitats de la terra.  Les màquines de segar i batre fan olor de suor i de boll, de palla calenta i de flor de til·ler i, amb la seva eixordadora parsimònia,  provoquen cues i processons a les carreteres més estretes.

Les cues que han desaparegut són les del trànsit escolar de quarts de nou, i aquests dies tenim el paisatge humà esquitxat de mainada fora del col·legi.  I parlant d’esquitxos, també forma part del paisatge d’aquest temps l’olor i el gust del clor de l’aigua de la piscina.”