des del marge

el paisatge i altres accidents

19 de febrer de 2016
0 comentaris

LES MIMOSES

Publicat a El9Nou al març de 1995

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

En aquest temps les mimoses anònimes que hi ha escampades per la comarca s’arrodoneixen i s’inflen nevades de sofre. Normalment els ametllers ja s’han apagat i aquesta florida solitària ens fa sentir la il·lusió de les coses primerenques. Això passa cada any abans que El Corte Inglés ens faci l’amable servei d’anunciar-nos el canvi d’estació.

            Com més fred ha estat l’hivern més destaca pertot arreu la flor de la mimosa que, amb el seu groc llimona, ens promet el final de les gelades i ens desvetlla un desig adormit de primavera. Aquesta vegada el fred ha badat una mica i elles aprofiten per tenir una posició de privilegi en l’espectacle del paisatge.

És ara que ens criden i ens saluden. Al llarg de l’any són a segon terme: una presència discreta als jardins i una ombra estantissa a l’estiu. I com ens agraden aquests quatre dies plens de taques grogues! Com ens agraden les coses tendres i efímeres!

La mimosa és senyora i capritxosa amb el lloc on ha de viure. No s’avé a qualsevol tracte i les seves branques també disputen entre elles quina comença la florida i amb quina intensitat, fins que tot l’arbre es torna un pom de flors ple de petites boles de cotó fluix.

No és gaire freqüent trobar-la al costat de les masies però les veiem a molts jardins de les cases de poble traient el cap per damunt de la tanca, protagonistes del món vegetal. A l’estrada de Llinars, venint de l’oest, n’ha ha una d’adulta arran de carretera que sembla un cartell imponent que doni la benvinguda. A Vilardell, camí de Montnegre, n’hi ha uns claps a tocar de les alzines i les torres de la urbanització, instal·lades en els llocs més solells. Unes mimoses joves i salvatges que són les primeres del Vallès a groguejar.

Quan s’inicia la florida, les mimoses fan un efecte transparent d’un verd descolorit i difós que amb prou feines es nota. Però dia a dia anem veient com es fan una mica més denses i concretes fins que gairebé enlluernen.

En aquests moments de crescuda de la flor, la seva fulla és feble, tímida i tancada. Sembla que sigui un arbre sense fulles perquè estan amagades en el groc rutilant. És com una nena petita a qui posen els llacets al cap abans que li surtin els cabells. Després, quan s’esvaeix aquesta explosió i s’assequen les flors, les fulles s’obren ordenades, plenes de clenxes i clenxetes d’un verd ensopit.

Només per quatre dies la mimosa crea un núvol impalpable i captivador com els primers minuts d’un enamorament i, de tant en tant, ens envia una bafarada tèbia de la família de les olors grogues. Moltes vedes ens desperta les ganes d’inventar alguna frase poètica. I generalment no la sabem dir.

 

foto: urbanització de Montseny  ©ddm

LA COL
24.03.2016 | 10.32

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.