des del marge

Publicat a El9Nou al març de 1995

Al cap dels anys els paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

            Que se sàpiga, fa uns cent anys que a molts pobles es ballen les gitanes a la setmana de carnaval, entre disfresses, truites i botifarres. Amb els alts i baixos que els temps han anat imposant, és clar. Hi ha hagut temporades que ningú no tenia ganes de ballar, i temporades que el carnaval semblava la quaresma.

Què podem dir de les gitanes? Com ho definiríem? És difícil sintetitzar perquè aquest ball és un conjunt de danses de parella que cada poble balla com vol.  Les gitanes gaudeixen del privilegi de no tenir normes, i són les diferents colles de cada poble les que li donen personalitat. Com que no està escrit enlloc com s’han de fer,  les lleis que les inspiren són la tradició, la creativitat i la il·lusió per ballar.

El vestit tampoc no és uniforme.  Hi ha llocs on destaquen les blanques faldilles estarrufades de les noies, i llocs on domina l’austeritat. De vegades hi ha barrets, de vegades no. Va com va.

La música, aquest conjunt de polques, xotis, valsos i jotes, depèn dels músics locals. De la seva destresa, dels seus gustos i de les ganes que tenen de lluir-se a la plaça de l’ajuntament i a les places dels pobles veïns. Ja que una característica de les gitanes és que són itinerants i que tothom mira de quedar més bé que els de les altres colles.

El que sí que acostuma a ser comú a tots els pobles és el pasdoble d’entrada, aquella peça tan alegra i coneguda que t’arrenca un impuls de dins i et fa picar de mans i seguir el ritme. Es diu “A la festa” –un nom exacte- encara que potser té més anomenada com “la marxa de Granollers”. Tot sigui per recordar el mestre Vila Ayats que la va compondre, que era de Granollers.

En el meu record personal damunt d’aquesta melodia hi ha una ombra de tedi i de tristesa perquè servia de música de fons d’unes taules de gimnàstica que fèiem i repetíem al col·legi; llarguíssimes i avorridíssimes. La interpretació era barroera i militar. He mirat d’oblidar-ho.

En el ball de gitanes també intervenen diablots i altres personatges de carnaval. I, com sempre, depèn de cada poble. Al Vallès ens agrada això: la diversitat, la sorpresa i que cadascú ho faci com pugui, perquè ballar és una cosa que ha d’estar a l’abast de tothom, sense gaires complicacions.   A Sant Esteve de Palautordera, per exemple, et pots trobar que un ballador de la colla de gitanes t’inviti a sortir a la plaça per puntejar el ball pla quan tu ets allà com a simple espectadora. A les gitanes de Sant Esteve, que els dansaires ballen i senten amb una finor i amabilitat extraordinària, els nois estan guapíssim i les noies fan molta enveja.