Cada dilluns, quan pujava pel Mekong a comprar carbassons i naps, la xalana lliscava lleugera com un jonc.
De tornada, tot baixant carregada d’hortalisses, la canoa s’enfonsava pel pes, i jo tirava taronges a les meves cosines que viuen a la vora esquerra. Quan arribava a casa encara sentia el perfum de sisho i coriandre del mercat.
Imatge: Associació veïns de la Vilavella
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!