des del marge

HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA

L’Antònia no sap què fer amb les bombetes foses. Li diuen que no es poden llençar al contenidor del vidre però, de fet, són de vidre, oi? Com que està indecisa, les posa a l’armari on l’avi Pere Alcelsigui havia tingut les seves andròmines. Les sacseja una mica arran d’orella per si sent vibrar el filament trencat i les desa allà a l’armari.

–Antònia, dona,  hauries de fer servir bombetes de baix consum, que no es fonen mai i són més blanques.

–Les de baix consum també es fonen  –replica ella.

Sobretot si fa fred: sembla que ningú no se’n recorda que les bombetes no son amigues del fred. Per això se les protegeix amb làmpades i pantalles. Per això mateix les nits més gelades d’hivern la pobra Antònia les desenrosca una mica, només una mica, perquè descansin i les cobreix amb un drap gruixut. De dia, les destapa. Fins i tot en lluna vella.

Amb aquesta dedicació constant ha aconseguit no sobrepassar la capacitat de  l’armari  que, tot i ser grandot, comença a estar al seu límit.

Foto:  ©ccaa.elpais.com