des del marge

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat i nosaltres també.

Publicat a el 9Nou el febrer de 2008

            Diumenge passat vaig anar a veure el ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera. Feia tres o quatre anys que no hi anava i, de camí, el primer record que em venia al cap eren els clavells vermells. Clavells al trau, clavells al monyo i clavells per donar les gràcies als visitants que col·laboren amb diners. Monedes que dringuen dins una barretina.

Però no hi havia clavells. Els de Sant Esteve sempre tant imaginatius, vaig pensar. Les balladores duien un ramet de mimosa als cabells i els nois a la butxaca de la jaqueta: uns brins tendres i aeris. Un petit núvol de pol·len. Fins al cap d’una bona estona no vaig caure que el motiu de la mimosa era que aquest any el carnaval és molt primerenc. La majoria de vegades, les gitanes es ballen tan enllà del calendari que, de la mimosa, ja no en queda rastre. Aquest any s’havia d’aprofitar que els arbres que estan més ben encarats al sol són un esclat.

Les lleis i costums catòlics, que preveuen que la pasqua es celebri sempre després de la primera lluna plena de primavera, ens col·loquen, de passada, les festes de carnaval cada any en un cap de setmana diferent. I si no hi ha mimosa, hi ha clavells. Tal com em feia observar la meva amiga Anna Maria no fa gaire, no només els musulmans i el seu ramadà van amb la lluna: nosaltres també tenim rastres llunàtics al calendari oficial.

Des del punt d’observació del visitant, la plaça plena, l’entrada del cavall i el genet, el vol de faldilles, són un regal que t’arriba amb el fred matinal i amb la música típica, que tens desada al cervell. La colla dels grans, com sempre, fan una ballada espectacular. Amb aquella facilitat, es mouen al ritme, salten, toquen les castanyoles, segueixen la coreografia, i somriuen, sempre somriuen, com si allò fos tan senzill de fer. I la sorpresa la vaig tenir amb el nombrós grup dels joves, elegantíssims, que han après i heretat aquesta forma natural de ballar i somriure. Tots plegats tocats per les fades, la mimosa i la lluna de carnaval.

Foto: © ddm