des del marge

Si tenim la sort de poder observar dia per dia les feines de la sega veurem com van treballant a ple sol els homes i les màquines, i com els camps, que fa quatre dies eren verds, ara llueixen l’or. L’or torrat del matí, l’or blanc feridor del migdia i l’or vell del vespre.  És la bellesa del rostoll amb sanefes de franges i roderes, amb les seves bales de palla, les pasqüetes que hi busquen uns grans escadussers, i potser també un ramat d’ovelles que travessen el camp per aprofitar algun blet.

 La darrera tasca és aquesta llaurada a tot el perímetre, arran de carretera i arran de  bosc. Una llaurada preventiva perquè ja se sap quina empenta agafa el foc quan troba el rostoll, tan sec i tan seguit.  No sé si ho diu la llei, si és una recomanació del servei forestal o si és iniciativa del pagès, però als veïns ens dóna seguretat aquest gest d’estripar la terra seca. Encara més si ens adonem que és una llaurada cívica però cara: la terra està forta i aglevada com mai, i el tractor ha de tibar de valent.  És  una llaurada responsable que ens fa confiar en les persones.

foto:  Trentapasses, juliol 2015