des del marge

publicat a El9Nou  el juliol de 2008

Al cap dels anys els paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

       “Alguns pobles no es van precipitar a tallar els plàtans de la carretera quan, fa algunes dècades, el trànsit de cotxes anava pressionant. És el cas del passeig del Remei a Palautordera, o de la carretera que travessa Vallgorguina, i ara n’estan ben orgullosos d’aquests grans arbres.  En canvi, als llocs on els van tallar, ara només hi ha fotos antigues emmarcades i  penjades als bars i fondes del poble que expliquen com era el paisatge abans.

         Les monumentals rengleres d’arbres a banda i banda d’una carretera ens parla indirectament de com eren aquests camins: la seva amplària,  la densitat del trànsit, el confort de passar-hi a l’ombra, la proximitat vegetal…  Fins i tot en alguns pobles hi havien plantat fruiters. Així et podies fer unes arracades al peu d’un cirerer o prendre una poma per la set. I sobretot, sobretot, circular-hi a peu.

Actualment per la carretera de Cànoves, des de Cardedeu,  circular a peu és mort segura.  O el pas és massa estret o els nostres cotxes són massa amples. O anem massa de pressa. I els vells til·lers assetjats, uns mig vius i uns altres mig morts, s’ho miren amb resignació de vençuts.

De vegades veig algun típic reportatge de natura a la tele.  Si trec la veu i prescindeixo de les explicacions del narrador, quan hi ha una escena de caça a la selva, no sé mai si posar-me del costat del lleó o de la gasela.  Les imatges em mostren com n’és ella de llesta i àgil. Vull que s’escapi. Però el lleó quina traça que té en camuflar-se, esperar i atacar.  Vull que l’aconsegueixi.

A la carretera de Cànoves no sé què pensar: m’agradaria que hi hagués espai pels caminants però reconec que fa més servei als cotxes.  M’agraden els til·lers, però vius, no mig desplomats per la contaminació i els camions.  No vull que cap conductor s’estavelli contra els arbres però les tanques metàl·liques que hi estan instal·lant encara fan la carretera més estreta. Una mica posades amb calçador.  I no em queda clar a qui protegeixen.

Potser no hauríem de córrer tant? Prendre til·la i anar més a poc a poc.”

Foto:  Carretera de Cardedeu a Cànoves  maig  2015        © ddm