des del marge

HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA

La pobra Antònia ha arribat a Montserrat per la baixada de Sant Jeroni carregada amb mitja dotzena de cabdells de llana de color burdeus. Suada i contrariada.

A la pujada es va voler avançar a tots els seus companys de l’excursió, i no es va adonar que, a tocar de la Panxa del Bisbe, una filagarsa del jersei, tricotat a mitja per ella mateixa, havia quedat enganxada a una argelaga.  Anava pujant la muntanya i el jersei s’anava desfent –rrrrrrrrttt,  rrrrrttt- i quan era al Pla dels Escurçons ja li faltava mig cos. Com que feia tanta calor no va trobar a faltar l’abric i va continuar el camí: al Pla de les Taràntules se li estaven fonent les últimes passades del coll però, fins que no va ser a dalt de tot del cim de Sant Jeroni, no es va adonar que només duia unes grans mànigues morades damunt d’una samarreta blava.

Plorant com plorava, li va passar per alt la grandesa del paisatge i no va veure ni Mallorca ni la majestat del Pirineu. I es planyia pels trenta dies que havia trigat a fer aquell jersei, un del dret dos del revés,  que li agradava tant i del que ara només li quedaven les mànigues.

Però l’Antònia no va perdre l’esma: va agafar el cap del fil que va trobar agafat a una bardissa i va començar a cabdellar tot refent el camí de baixada, ara tibant d’una gatosa ara estirant d’un llentiscle. Suada i contrariada, va arribar a Montserrat, carregada de grans cabdells color de vi farcits de fulles i branquillons.

De tornada, a l’autocar, la Rosa Delcarrernou va fer tot el que podia per consolar-la

Imatge: ©ddm