des del marge

el paisatge i altres accidents

18 de setembre de 2015
0 comentaris

EL VI ENS UNEIX

article publicat a El9Nou el setembre de 1996

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres, també

 

Fa temps les vinyes del Vallès, quan estaven en plena eufòria, es començaren a enfilar per la serra de Marina, cap a llevant, travessant la carena i anant a criar arrels en el sauló del Maresme. Volien veure el blau del mar. Volien que en Segarra els fes un poema enamorat.

Les nostres vinyes han anat dimitint i el seu pes en l’agricultura productiva és mínim. Les úniques que han sobreviscut, agrupades i organitzades, són precisament les de la serralada litoral entre Céllecs i el coll de Montalegre, aplegades sota la denominació d’origen del Vi d’Alella. Set municipis de la comarca lliuren el vi a aquesta DO que és la més petita de Catalunya quant a extensió de vinyes.

La Finca més representativa de la nostra producció vitícola és Can Matons, de Santa Maria de Martorelles. La casa, del segle XVIII, amaga en el seu interior el cup, les velles bótes i el celler tradicionals però ara també té, al costat de l’antiga construcció, unes instal·lacions modernes fetes amb vidre i obra vista on es premsa suaument el raïm i el most madura amb calma. Temps, temperatura i fusta de roure.

La casa està envoltada per la plantació dels antics ceps autòctons de pansa rossa i pansa blanca. I ara també per noves varietats de raïm. El bosc de pins encercla les vinyes i tres xiprers llargaruts i hospitalaris les vigilen des del camí d’arribada. Una glicina fa ombra a la façana de la casa, unes mates d’orenga voregen l’era. Com abans. Però els rengles de ceps es lliguen i es cultiven amb les tècniques d’ara. Can Matons és una al·legoria de la convivència entre les coses velles i les coses noves.

L’empresa Parxet vetlla tot això. Des de fa 75 anys inverteix, produeix, ven… Aquesta paraula  -parxet-  que en francès correspon a una mesura agrària de petites dimensions, curiosament s’adapta a les nostres mides. I el nom ja sona a vi petit i clar, sense malícia.

El vi d’Alella, aquest vi dolcet i amable tan apreciat pels nostres avis, avui també se’ns ofereix més sec i enèrgic, més al gust d’ara, gràcies a la pràctica de diferents sistemes de vinificació. El clàssic, el primer, és el que bevien els innocents personatges d’en Folch i Torres. Els actuals, més tibants, són els que deuen beure els sacsejats protagonistes de les actuals tele-sèries.

A la nostra comarca, el vi d’Alella fa possible que entre el bosc i les urbanitzacions de la serra de Marina hi hagi aquests claps de vinyes que ens renoven el paisatge a cada estació. Els verds, els rossos, els daurats… I les vinyes fan possible aquest vi que ens agermana amb el Maresme. La muntanya ens separa però el vi ens uneix.

 

Foto:  Can Matons, Santa Maria Martorelles.   ©  Parxet

CURS DE PUNTUACIÓ
10.06.2015 | 9.56
BONES FESTES
20.12.2016 | 6.17
LLEGIR EL TERRA
30.06.2015 | 9.00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.