Visc en un avió i, encara que no ho sembli, tinc totes les comoditats. No és pas un avió nou: és un model de la segona guerra mundial, un bombarder alemany que va ser abatut pels anglesos. És molt gros.
Està força rovellat però no hi fa res perquè el cobreix una molsa atupada que aïlla les parets i el sostre. Està tan ben camuflat que es confon amb el paisatge. Li faltaria alguna finestra més però el més important, menjar, dormir i moure’m, ho puc fer perfectament. I la falta de llum tampoc no m’amoïna gaire.
Sóc feliç de viure en un espai rehabilitat i conservar la memòria d’un lloc històric. Per sort, estic ben acompanyat: un pop, tres crancs, i un altre peix diferent de mi.
imatge: ©aeribalta.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!