LES ROSES de la ROTONDA

 

Publicat a El9Nou l’abril de 20008

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també

         Hi ha un acord general en que el dia de sant Jordi s’ha de mantenir com a dia laborable. Si fos oficialment festiu, la diada se’ns fondria a les mans. Deu ser el sant patró, ell mateix, que ens posa d’acord sobre la manera de festejar la nostra identitat. O potser és el drac.

Tanmateix aquesta festa nacional no la convoquen ni els polítics ni els capellans. Ho fan els llibreters i els floristes. I a més, aquest dia, volem anar a treballar. Com si fóssim ximples, com si no ens importés gaire. És molt estrafolària la nostra manera d’entendre la solemnitat.

Com a festa urbana no cal dir que fins i tot el poble més petit de la comarca té la seva celebració de carrer, la seva petita fira a l’escola i la seva senyera. Però el que m’ha emocionat aquest any és l’aparició de tenderols a les rotondes, la majoria de rotondes del Vallès. Des de primera hora del dia 23, i amb una coordinació impecable, hi havia roses de tots colors a disposició dels automobilistes.

El para-sol carbassa, les galledes de plàstic plenes de roses fresques i la taula amb les quatre barres. Una atractiva crida visual que saben manegar bé els gitanos, des de sempre, com a bons mestres de la venda ambulant. Precisament en un lloc geogràfic de nova creació: la rotonda de carretera, que deixa una mica d’espai obert on instal·lar una gasolinera, un bar o qualsevol botiga. Perquè les cruïlles són això. Tant si són creus com si són cercles.

Com que m’atrau l’espectacle, m’aturo a comprar una rosa blava, amb cinta, espiga i cel·lofana, mentre sento per la ràdio del cotxe alguna referència històrica a l’abat Oliva. Hi ha una mica d’oratge que fa voleiar la senyera de la paradeta. Fa mil anys el senyor Oliva parlava de la pau, el comerç i els camins. La pau, aquest matí d’abril lluminós. El comerç, els cinc euros de la rosa. Els camins, les cruïlles, les rotondes, sens dubte, són els llibres.

Els que llegiré, els que regalaré i els que encara s’estan escrivint. I l’amor també.

 

 

 

Imatge: rotonda de Cardedeu ©ddm

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *