EL FUM de CÀNOVES

 

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

Publicat a El9Nou el març de 1995

 

Com que la mostra del carboneig dura tot un mes, penses que ja tindràs temps de deixar-t’hi caure un moment o altre. Saps que sempre val la pena visitar la carbonera perquè la situació sempre és diferent: la feina de muntar la carcassa de troncs d’alzina i el turó de terra fosca que la cobreix té el seu ordre i la seva evolució. En diuen embalumar, empilar i tapar amb el fagell. La feina d’encendre l’interior i comprovar que tot respira amb discreció i lentitud té un puntet d’intriga. Els veïns de l’organització es van tornant per la vigilància les vint-i-quatre hores i mai no trobes les mateixes persones. Però tots s’han transmutat una mica: parlen en un codi comú, una mica forestal, i sempre tenen un ull a la carbonera que presideix el pla de la rectoria. Talment com si fossin a bosc tancat.

I sobretot el fum. La fumerola sempre present. El bleix de la bèstia que està gestant carbó en el seu interior. El fum de color gris blavós que va indicant si la combustió és bona. Si les bitlles de la base s’han col·locat bé, si cal arreglar alguna esquerda imprevista.

Com que dura tot un mes, perquè es realitza com abans, com si fos per la necessitat real d’obtenir el carbó, tenim ocasió d’anar a Cànoves quan hi ha demostracions forestals, quan els cavallers del bosc treuen els xerracs, la moto serra i la destral per ensenyar les seves habilitats. Rodanxes, tions, escultures. Música, altaveus, samarretes, banderoles. Hi podem tornar un dia feiner per admirar amb calma l’arquitectura de la barraca típica i els espais més domèstics i casolans de la vida del bosquerol. I encara hi podem tornar per escoltar el lèxic carboner i les paraules antigues. Paraules vegetals, encara humides. Plenes de molsa i de somnis dels nostres avis. Poemes nocturns i contes vora del foc.

La pila s’aclofa i s’enfosqueix. Ha madurat, s’ha arrodonit. Treu un fum prim, brillant, de color d’acer. S’acosta el dia de la treta. Tot s’ha cremat en somort. Cal omplir les sàrries i ensacar. Pesar, comptar, vendre. Pensar en el bon temps que vindrà.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *