Encara que tots s’ho pensessin, no era la coca amb xocolata del berenar el que se li entravessava i la feia vomitar. No: era la maregassa.
Cada any, quan anaven a casa de l’oncle Joan per felicitar-lo, la pobra Antònia, tan sensible, en observar com tots els quadres de la paret penjaven torts, li anava pujant un rodament de cap i una mena d’atac de vertigen. El rellotge de la cuina escorava cap a babord, l’abecedari de punt de creu cap a estribord, el calendari… Des de qualsevol lloc on es posés veia aquella forta maror a les parets. Llavors, tota pàl·lida, sotsobrava i buidava el seu estómac allà mateix.
Històries de la pobra Antònia
Imatge: grafiti de ARIZ en una paret de Sant Celoni
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada!!!