NAUFRAGI

 

Encara que tots s’ho pensessin, no era la coca amb xocolata del berenar el que se li entravessava i la feia vomitar. No: era la maregassa.

Cada any, quan anaven a casa de l’oncle Joan per felicitar-lo, la pobra Antònia, tan sensible, en observar com tots els quadres de la paret penjaven torts, li anava pujant un rodament de cap i una mena d’atac de vertigen. El rellotge de la cuina escorava cap a babord, l’abecedari de punt de creu cap a estribord, el calendari… Des de qualsevol lloc on es posés veia aquella forta maror a les parets. Llavors, tota pàl·lida, sotsobrava i buidava el seu estómac allà mateix.

 

Històries de la pobra Antònia

 

Imatge: grafiti de ARIZ en una paret de Sant Celoni

Afegeix un comentari

Respon a Miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *