des del marge
el paisatge i altres accidents
14 de gener de 2017
1 comentari
QUICO SABATÉ TREU el CAP
Entremig de tants missatges urbans, una discreta placa recorda l’assassinat del militant guerriller. Darrerament he pensat sovint en Quico Sabaté arrel de la novel·la històrica d’Almudena Grandes, El lector de Julio Verne, que parla de la repressió i el dolor dels anys quaranta a Andalusia; la vida del maquis a les muntanyes de Jaén i la resistència dels petits pobles.
Voldria unir-me a l’orgull, expressat en silenci altiu, dels pares, mares i germans dels guerrillers capturats i torturats abans de morir.
Sant Celoni, foto ddm
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense desmerèixer la placa, en Quico Sabaté era quelcom més que “antifranquista”. Com anarquista, era anti-autoritari (el que vol dir, entre altres coses, anti-comunista autoritari, i potser estaría en contra de les accions -i ideología- d’alguns que avui li retren homenatge) i anti-capitalista. La seva lluita anava més enllà que derrocar a un tirà.
Atentament, i bon dissabte