LA VIDA PASSA PEL RIU

 

Cada dilluns, quan pujava pel Mekong a comprar carbassons i naps,  la xalana lliscava lleugera com un jonc.

De tornada, tot baixant carregada d’hortalisses, la canoa s’enfonsava pel pes,  i jo tirava taronges a les meves cosines que viuen a la vora esquerra. Quan arribava a casa encara sentia el perfum de sisho i coriandre del mercat.

 

 

Imatge: Associació veïns de la Vilavella

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *