des del marge

Envoltada de la cort, la reina espera. Mira l’escut de ferro del que farà donació a Cristòfor Colom, el castell daurat i el lleó vermell. N’està satisfeta.  Seu a l’escó del Tinell una mica impacient perquè Colom s’està retardant i ella ja té ganes de veure els valuosos regals  que sap que li farà. Es venta, Barcelona és una ciutat xafogosa. Pensa que els aires li van a favor: fa un any que ha humiliat el pelacanyes de Boabdil i està sospesant incomplir els compromisos que va signar amb ell. Des de Granada mateix va redactat el decret d’exili dels miserables jueus i l’ha lliurat al rabí. Li han dit que la majoria d’ells ja fugen cap a Portugal; i Colom no se li escaparà, valga’m déu. Als seus quaranta anys se sent satisfeta dels negocis de la corona, estira el coll i mira els grans domassos que avui pengen de les parets.

De sobte sent un guirigall a l’esplanada de palau: soroll de tabals i corns, i un estrany instrument que no havia sentit mai, una mena de gralla esquerdada. Els servents, els consellers i els guardes que l’envolten se la miren. Ella es manté asseguda amb un posat forçat de calma. Però el rebombori és cada cop més intens i  la seva curiositat també. S’alsa i surt al portal. A baix hi ha molta gent que ha vingut a tafanejar els regals de les índies i que crida i gesticula admirada pel llarg seguici que s’acosta. Ja veu Colom cavalcant al capdavant, seriós, pausat.  La reina, en un gest impropi, ha baixat un parell de graons per observar de més a prop. Però de sobte és presa d’un esglai, rellisca i cau escales avall. Un animal portentós, una fera  amb plomes negres estarrufades i una gran  gargamella roja se li tira a sobre cridant amb uns terribles esgarips. El mateix diable. Colom ha saltat del cavall i s’ha abraonat damunt del gall dindi allunyant-lo de les faldilles de la reina. Els servents ja estan atenent la dona i l’entren a palau. Torneu a lligar el gall, crida Colom amb gest histèric, torneu a lligar el gall!  La gernació, agitada pel que acaba de veure, contesta a l’almirall fent un gran eco que retruny per les parets de la plaça del palau: “Lligueu el gall, lligueu el gall!” La reina Isabel s’ha desmaiat i s’ha suspès la cerimònia.