des del marge

Publicat a El9Nou l’agost de 2007

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

         A part de les benzineres amb cafeteria, a l’autopista també hi ha les petites àrees amb una paperera i una escultura.  Art contemporani.  Encara me’n recordo de quan les van instal·lar. Com que l’autopista era molt recent i els vegetals que l’habitaven també eren molt joves, es veien d’una hora lluny. I en aquell moment  -fa uns trenta anys-  em cridaven molt l’atenció perquè eren obres dissenyades per ser vistes a tota velocitat, sense distreure’s, i oferint algun efecte visual.

         A la comarca en tenim més de mitja dotzena, gairebé totes en direcció nord. Crec que les escultures pertanyen al Patronato de autopistas de la Fundación General Mediterranea perquè al peu hi ha una placa que posa aquest nom.  M’agradaria més veure el nom de l’autor però la firma, o bé no consta a l’obra o bé s’ha extraviat. El que sabem és que provenen del   Primer Concurso Internacional de Escultura Autopista del Meditarraneo.

Els materials i les formes són variats:  uns cubs de formigó en un rar equilibri com si fossin minerals de pirita,  un cilindre de peu dret folrat de moltes capes d’acer inoxidable brillant, uns quadrats buits de dins pintats de dos colors, verd i carbassa,  una mena d’arada gegant… i que em perdonin els autors i els entesos si faig aquest intent de descripció tan banal i tant figurativa.

Tanmateix potser ara ja no estan en el lloc adequat perquè només pots observar bé les peces si t’atures a les àrees de descans.  I si t’hi atures no tens cap efecte visual especial i  no hi trobes una trista font. I per fer pipí són una mica indiscretes.  De fet, en un cartell ja s’avisa que trobaràs tots els serveis en l’àrea de pagament que hi ha més endavant.

L’única obra que potser es troba còmoda a casa seva és la que hi ha a l’alçada de Llinars i que s’observa bé des de la variant, en direcció nord.  No es mostra del tot però s’insinua.  En mig d’unes acàcies adultes que ja tenen una mida considerable, treu el cap un indi americà, lleuger i aeri, de color butà que està apuntant amb el seu arc.  Potser algun conill.  I com que passem de pressa no tenim temps de veure si l’ha caçat.

Foto: ©ddm