des del marge

HISTÒRIES de la POBRA ANTÒNIA

Des que s’havia traslladat al dormitori del davant, les primeres llums del sol arribaven abans i eren més directes. Fins i tot a través dels vidres es començava a sentir una mica d’escalfor i del llit estant podia veure algun núvol. Li agradava tant aquest moment, l’esperava tant, que quan se’n anava a dormir, al vespre, ja esperava el nou dia i obria els finestrons de bat a bat.

A les fosques, asseguda en un sillonet al peu de la finestra, la pobra Antònia somiava el matí. Hores i hores. A cada instant podia arribar el moment blanc. Però la nit era ampla i esgotadora i, quan s’envania la celístia i el cel s’obria, ella ja s’havia adormit com un tronc.

Foto:    ©ddm