des del marge

el paisatge i altres accidents

15 de març de 2016
0 comentaris

EL DIA de la PALMA

Publicat a El9Nou l’abril del 2006

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també

        Fa uns anys, si al caminar pel carrer miraves amunt, cap als balcons, podies saber quants nens i quantes nenes hi havia a cada casa.  Les palmes i els palmons, lligats a la barana,  més foscos a mesura que ens allunyàvem  de la primavera, proclamaven el cens de la població infantil, renovat cada any.  I eren una bona guia pels Reis d’Orient a l’hora de descarregar les nines o les pilotes.

Ara als balcons hi tenim la bici, la parabòlica i la bombona de butà.  Potser també hi veiem alguna palma, però gairebé estic segura que avui les palmes i palmons ja no fan la funció de protecció de les cases que, segons els antropòlegs, feien els rams beneïts quan jo era petita.  O potser també.

Aquest diumenge passat, quan he vist pel carrer molta canalla amb aquelles sabates tan llampants, amb el séc del jersei tan recent i amb l’encarcarament que encara dóna això de fer-se fotografies amb el palmó, he repassat el meu àlbum mental: He vist la palma i el palmó a casa,  amb el peu dins un pot d’aigua,  darrere la porta del celler perquè, si no es tenia a les fosques, no seria prou blanc ni prou olorós. I he vist aquells esqueixos de dues fulles que arrancàvem de la base del palmó per teixir petites palmes. Doblegant un bri cap aquí i un bri cap allà fèiem unes tires en forma d’acordió, un aprenentatge molt útil per quan va venir la moda de l’escuvidú, amb aquells fideus de colors tan atractius.

Aquest any he vist per primera vegada palmons tenyits de colors.  Blau, carbassa… d’un to apagat i mat. Uns colors naturals i envellits que contrastaven amb  la gamma brillant de les llaminadures i els ornaments.  Un tenyit que no impedia el vinclament ordenat i espectacular de les puntes del palmó,  i el sorollet com de ventall en desplegar-se o de naips en unes mans hàbils.

M’agraden aquests esclats que té el paisatge urbà. M’agrada que un dia a l’any  circuli aquesta consigna atàvica de treure rams al carrer. I a les places de les esglésies.  Palmera, olivera, llorer. I beneir-los, es clar.

 

 

 

Foto:  ©ddm


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.