des del marge

Jo també la conec, l’Elionor. La veig i la recordo. Sobretot en allò de

                     no hauria pas sabut dir

                        d’on li venien les ganes de plorar

                       ni aquella irreprimible sensació de solitud. 

            El mateix que em passava a mi.  No m’identificava amb ella com aprenenta de la fàbrica però sí que m’hi sentia unida per les ganes de plorar. I per les sàvies observacions de les dones de la família que també deien que m’estava fent gran.

Encara em feia plorar més pensar que un marit i uns fills em portarien l’alegria perquè la meva tristesa era tan i tan fonda que no em conformava amb aquesta solució. La meva era una tristesa d’arrel que ja existia abans que jo i que feia temps que m’esperava. La il·lusió no hi podia sembrar cap llavor.

La recordo i la reconec. I no estic del tot segura d’haver-la deixat.

imatge: La nena obrera      oli sobre tela de Joan Planella i Rodriguez  1884

foto: ©MHC (Mariona Carcereny)