des del marge

Publicat a El9Nou al febrer de 1995

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

Al Vallès, de l’entrada de la casa de pagès, quan és tancada per portes i portals, en diem el barri. La paraula barri, segons el senyor Coromines, ens ve del llatí: lloc tancat, barrat; i també ve de l’àrab: lloc obert, als afores. En què quedem?

El barri, doncs, és com un impossible, com una endevinalla. On podem ser a dins i a fora al mateix temps?  Al Vallès.

Tanmateix el barri és ben possible i ben real. El barri és aquell tros de món estimat, arrecerat a l’ hivern i esbatanat a l’estiu, testimoni de tantes i tantes coses. Hi sol haver una parra que, a l’estiu, concentra les vespes a les hores de sol. La canalla hi escampa les joguines. S’hi aparca la moto. Hi reposa l’estripadora quan no està enganxada al tractor. El gos hi té la caseta.

Hi ha més coses. Unes cadires blanques de plàstic, com les de les terrasses dels bars, li donen un aire d’estiueig. Geranis, margarides, ruda, menta… plantats en gibrells de zenc, atrotinats i foradats, o en testos nous de trinca. També hi pot haver l’estenedor amb una canya al mig.

El barri té el portal ample, a la mida dels carros. La porta, hospitalària, és sempre oberta i, fins que arriba la nit, no es tanca. Una teuladeta li fa de breu sopluig i acull les orenetes.

El barri el construïren els rebesavis dels nostres rebesavis per defensar la masia dels bandolers cap allà el segle XVI. I per la sòlida lleva que falca els dos fulls de la porta endevinem que els bandolers eren forts i perillosos.

Dins el barri hi ha el pou i la corriola rovellada. El llibant ja no hi és. La galleda que cantava, bo i baixant, en topar amb les fondes parets del pou, la galleda, qui sap… Dins el pou hi ha la salamandra, aquest animal prestigiós dels colors dels taxis de Barcelona. Diuen que la salamandra purifica l’aigua. O és que aquest animal només viu en aigües netes? No ho sabem ben bé. Però sabem que l’aigua del pou és fresca i bona perquè hi viu la salamandra.

El rellotge de sol de la façana de la casa fa tic-tac. És el batec del barri, el carpe diem del pagès i fa anys que té les hores esborrades perquè és va cansar de portar la contrària a l’horari oficial.

Tornem al pou. Algú va caure al pou fa molt temps, una vegada… La galleda actualment és el test del julivert.

Pel portal del barri entraven abans, sotraguejant, els carros carregats de portadores plenes de raïm, calent del sol. Pel portal del barri, encara avui, se’n van els difunts dins d’una caixa fosca a pes de braços. Se’n van a l’altre barri.

foto:  Can Burguès de Santa Eulàlia       ©ddm