des del marge

el paisatge i altres accidents

31 d'octubre de 2015
0 comentaris

LA MIRADA del TURISTA

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

Publicat a El9Nou el maig de 2007

           Si féssim una enquesta a les persones més viatgeres de la comarca, les que coneixen més hotels del món, veuríem que segurament no han passat cap nit a la Fonda Europa. La de Granollers, no la de Praga.  Perquè a Granollers s’hi viu, s’hi treballa, s’hi va al cine, a l’hospital… però no s’hi fa el turista.

Quan anem de viatge ens vestim, per dins i per fora, amb una indumentària que ens permet descobrir coses noves, admirar paisatges desconeguts, aguditzar l’interès per l’art, i observar la diversitat de la conducta humana amb una equanimitat gens comú. En canvi, en la nostra vida quotidiana ens costa molt “vestir-nos” de viatger.  Una vegada, en un poble de l’interior de Grècia amb uns jardins preciosos, em vaig preguntar si tot allò que veia era gaire diferent d’alguns indrets de l’Ametlla plens de llessamins i buguenvíl·lees. I a Còrsega vaig dubtar de si em trobava a la carretera de Santa Fe: alzines, estepes, arboços i uns revolts de mil dimonis.

Si sabem fer abstracció ens podem trobar molts indrets al món que tenen el seu paral·lel al Vallès. I no ho dic per aigualir  la il·lusió que ens fan els llocs desconeguts de l’estranger. Al contrari. Ho dic perquè ens posem les ulleres de sol per veure aspectes i racons nous en aquells espais del paisatge de casa.

Per exemple, anar a una bona pizzeria  i  que l’olor d’orenga se’ns endugui cap a Itàlia.  Anar a fer un bany a Caldes i observar els trets modernistes del lloc com si fóssim en un dels balnearis més típics d’Hongria. També podem anar a passejar pels passadissos d’un garden, entre testos de boixacs i hortènsies acabades de regar. I després de visitar les velles oliveres i els rengles de xiprers punxeguts, deixar-nos seduir per algun souvenir  i comprar un gerani.

Amb les ulleres de sol del turista de cada dia és com he vist  els horts del mas Lledó que hi ha a Sant Fost, a dins mateix del poble.  M’he fet una foto entre les patates i les canyes de les tomaqueres:  el millor que he vist mai en jardineria urbana.

 

Foto: mercat de Sant Antoni de Vilamajor  ©ddm


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.