des del marge

Publicat a El9Nou l’agost del 2008

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

         “Quan es viu a la vora del bosc o, com abans, en els pobles tan poc urbans que teníem al Vallès, el dia de la marededéu d’agost et desperten de bon matí els espetecs d’unes perdigonades que ja havíem perdut el costum de sentir.  És la mitja veda. O més ben dit el dia que s’aixeca la veda per caçar.  I només a mitges.

Em diuen que abans, aquests dies, també es caçava la tórtora perquè, junt amb la guatlla, són els dos ocells que migren més d’hora i calia enxampar-los ara. Però, de tórtores, es veu que ja no n’hi ha. O viuen pràcticament domesticades entre els xalets de les urbanitzacions.  Els tudons es queden per aquí, esperant que la tardor els serveixi les avellanes i, sobretot, les fages que trobaran en els boscos més alts del Montseny. Però els tudons són llestos i fugen, i només es poden caçar quatre joves polls per fer un arròs amb colomí.

Les urbanitzacions s’han menjat el bosc, el pagès ja no cultiva tan blat ni tanta civada, i els caçadors s’han quedat sense espai. I segons com sense el prestigi històric. Diu l’Esteve Batlle, de Sant Antoni de Vilamajor, que d’aquí deu anys s’haurà acabat l’activitat de la caça a la comarca.  I els senglars, també s’hauran acabat? No són els caçadors els que poden regular aquesta població de bestiar, quan s’excedeix?

A molts caçadors, com l’Esteve, el que els agrada més de la caça és el fet de sortir amb els companys, l’hora llostre de la matinada, els densos esmorzars dominicals, l’alegria dels gossos i una pila de rituals de bosc que només coneixen ells. Per a altres, la precisió del tret és allò important. La peça que cau. La ploma tèbia. Sentir-se un depredador més de la mare naturalesa. Un depredador civilitzat que, això sí, ha canviat els perdigons de plom pels d’acer que es rovellaran al bosc, i que  recull els cartutxos buits que ha fet servir.  Com correspon a l’era del reciclatge.

La mitja veda és un període ben curt al calendari: només tres o quatre dies. A l’octubre  però, pel Pilar, ja tornarem a sentir les escopetades. D’una marededéu a l’altra. “

Imatge:  Abrics d’Ulldecona     ©Museu Arqueològic de Catalunya