des del marge

Publicat  a  El9Nou  el  novembre de 1996

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també.

“D’una temporada ençà ens anem trobant giratoris a les cruïlles de les carreteres de la comarca. O rotondes, o rodones, o com es diguin. En poc temps aquests elements nous ja s’han incrustat en el nostre paisatge, com si fossin realment túmuls funeraris de l’antiguitat.

Nosaltres, que ràpidament ens fem a tot, hem passat de l’expressió de sorpresa  –“què punyeta estan fent aquí”–  a assegurar que els problemes de tal o tal punt de la carretera no s’arreglaran fins que l’Ajuntament no faci un giratori. Hem passat de la desconfiança a la necessitat.

El naixement d’una plaça d’aquestes sempre és una mica traumàtic per molta senyalització que hi hagi. I així hem pogut veure les voltes innecessàries que fan alguns cotxes que no aconsegueixen trobar la sortida desitjada, o algun vehicle encimbellat dalt del túmul quan, en un petit descuit, s’ha trobat sol allà al mig. Hem de reconèixer que estàvem massa acostumats als semàfors que tan odiem.

Però de seguida n’aprenem: sempre hem d’anar cap a la dreta; i des de la perifèria mai no tenim la prioritat. Això mateix passa en moltes altres coses… Hem après els nous codis de conducta circulatòria: a no tirar pel dret i a fer una mica de marrada. Ho trobo lògic perquè, com que som molts, també hem de pensar més i els impulsos s’han de modular.

Els giratoris de la comarca són joves, estan en procés d’adaptació i encara se’ls veu una mica desmaiats. Ja veureu d’aquí a uns anys quina ufana que hauran agafat. Potser fins i tot tindran nom com tenen totes les cruïlles del món. Ara només tenen el pressupost per segar una mica d’herba estantissa sembrada en una terra sobreposada, però el vent i la pluja ja s’encarregaran de fer madurar aquest sòl i arribarà el dia que tindran vegetació autòctona tal com tenen avui les vores i marges. I compliran una funció ambiental. I seran motiu d’estudi per als científics. I les haurem de protegir.

La fauna serà específica, d’un tipus que pugui realitzar totes les funcions vitals dins el territori del giratori, sense haver d’arriscar-se  a travessar la carretera… En fi, ja ens ho trobarem. Ara per ara només podem assegurar que la cruïlla se’ns ha fet vella i que, per senyalar els camins que hem de seguir, hem transformat la creu en cercle. I aquest canvi de dibuix en el paisatge em sembla molt gros per al nostre cervell que és tan petit.”

foto:  Marata,  juliol 2015    ©ddm