TENIM el COR de BOU

En aquesta aventura de la recuperació de llavors antigues no sé si tenen més paper els pagesos, que privadament no han deixat de cultivar les varietats de sempre pel consum de casa, o els estudiosos que ens han explicat que les varietats de sempre encara hi són. Molta gent de pagès del Vallès no sabíem que el cor de bou era tan nostre. Ens en alegrem. Pel cor de bou i una vintena de varietats més

Quan, fa anys, vaig participar en la peripècia de la recuperació de formatges que ja no s’elaboraven, argumentàvem que no estàvem lluitant per aconseguir més aliments, més rendiment de la llet o més proteïna: el que volíem era més artesania, més varietat, més sabors, més plaer. I, amb gran enveja cap als francesos, volíem ocupar un lloc a la taula amb un producte, el formatge,  que era gairebé invisible.

Ara, al cap de vint anys,  la tendència en alimentació es mou per uns altres interessos més lligats a l’ecologia, la proximitat i la salut. Però en el cas dels tomàquets “nous” dóna la feliç casualitat que a més d’identitat, història i sostenibilitat –lloc a la taula ja en tenien-  també ens donen molt més plaer.

l'hort de l'espelt

El 25 de juliol es fa la fira del tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

imatges:  ©rururbal.eu

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *